Clupeïformes

ordre de peixos From Wikipedia, the free encyclopedia

Clupeïformes
Remove ads

Els clupeïformes (Clupeiformes) són un ordre de peixos osteïctis, el més primitiu i menys evolucionat d'aquest grup. És l'únic ordre del superordre dels clupeomorfs (Clupeomorpha).[1]

Dades ràpides Clupeiformes, Taxonomia ...

Els clupeïformes es caracteritzen per tenir aleta caudal homocercal (formada per dos lòbuls iguals i sense prolongació de la columna vertebral), ser fisòstoms (amb bufeta natatòria unida per un conducte a la part anterior del tub digestiu), no tenir radis espinosos a les aletes i presentar generalment escates cicloides.

Els Clupeïformes són un ordre de peixos ossis que conté alguns dels peixos més nombrosos i econòmicament importants del món. L'ordre inclou més de 400 espècies (entre les quals s'inclouen arengades, sabals, sardines, anxoves i parents pròxims), de les quals unes 20 proporcionen més d'un terç de les captures mundials. Els Clupeiformes són, de lluny, el grup de peixos més explotat.[2]

Remove ads

Morfologia

  • Absència de radis espinosos a les aletes.
  • Presència de les aletes ventrals per darrere de les pectorals.
  • Gran desenvolupament de les dorsals, de vegades amb la presència d'una aleta adiposa.
  • La caudal és homocerca i sovint forcada.
  • Les vèrtebres són amficèliques i totes iguals (isospòndils).
  • Les escames són relativament grosses i solen ésser cicloides, molt semblants a les dels ganoides en algunes formes fòssils.
  • La bufeta natatòria, quan hi és, comunica amb l'esòfag (fisòstoms).
  • Algunes espècies tenen vàlvula espiral.[3][4]
Remove ads

Taxonomia

Inclouen més de 397 espècies agrupades en 68 gèneres i 6 famílies:[5]

Filogènia

La filogènia d'aquest grup ha estat estudiada per Lavoué et al. l'any 2014.[9]

Filogènia dels Clupeïformes, Lavoué et al 2014.
Clupeïformes
Denticipitoidei

Denticipitidae


Clupeoidei

Engraulidae

Coiliinae

Engraulinae

Spratelloidinae

Pristigasteridae


Dussumieriidae s.s.

Chirocentridae



Clupeidae

Clupeinae

Dorosomatinae










Remove ads

Característiques

Té un cos esvelt amb forma d'arengada, fusiforme i aplanat lateralment. Està cobert d'escames cicloides argentades. Les espècies semblants a l'arengada només tenen una aleta dorsal al mig de l'esquena. Entre les característiques primitives més notables que presenten, podem esmentar que les aletes ventrals es troben molt enrere i les aletes pectorals molt cap a la part inferior de l'animal. Tenen bufeta natatòria de simetria que està connectada a la gola de l'animal (són fisòstoms). Totes les aletes només tenen radis suaus i articulats. Un òrgan de la línia lateral només és present al cap. La majoria de les espècies tenen llargues i nombroses brànquies amb funcions de filtració. No tenen dents parasfenoides. Els ossos parietals (Os parietale) estan separats entre si pel supraoccipital. Una característica que només tenen els peixos amb forma d'arengada i que manca en tots els altres grups de peixos és el "recessus lateralis" (recess lateral), una escletxa òtica al neurocrani formada per la unió de canals sensorials (canal infraorbitari i preopercular).

L'espècie més gran, el depredador arengada llop (Chirocentrus dorab), mesura un metre de llarg, i les més petites, Sundasalanx microps i Sundasalanx praecox, només 2,2 cm.

Tots els clupeïformes formen banc de peixos que migren per la mar i s'alimenten de plàncton. Es creu que les seves rutes migratòries s'aprenen (no es determinen genèticament).

Sentits especialitzats

Audició Especialitzada i Banc de peixos

Els Clupeïformes presenten un dels sistemes d'audició més desenvolupats de tots els peixos teleostis, una adaptació crucial per a la vida en bancs densos.

  • Connexió Òtica-Bufeta Natatòria: La bufeta natatòria està directament connectada amb l'orella interna mitjançant un parell d'extensions de la bufeta que penetren als ossos del crani (relacionades amb el recessus lateralis). Aquesta connexió funciona com un amplificador de so, que els permet detectar un rang de freqüències molt més ampli que la majoria de peixos, incloent-hi ultrasons (necessaris per detectar depredadors com els dofins).[10]
  • Cohesió del banc de peixos: Aquesta capacitat auditiva millorada és essencial per mantenir la cohesió del banc de peixos i per coordinar moviments ràpids d'evasió davant les amenaces.[11]
  • Escuts Ventrals: Molts Clupeïformes, incloent-hi algunes sardinelles i shads, presenten una sèrie d'escates modificades i afilades, conegudes com a escuts ventrals, al llarg de la línia inferior del seu cos. Aquests escuts serrats creen una quilla afilada. Es teoritza que tenen una funció defensiva (fent-los més difícils d'empassar per alguns depredadors) i també podrien millorar la seva hidrodinàmica per a un moviment més eficient i ràpid en els bancs.[12]
Remove ads

Migració

Thumb
Alosa de pedrer americana (Dorosoma cepedianum)
Thumb
Tenualosa ilisha
Thumb
Limnothrissa miodon

Durant el seu cicle vital, alguns clupeiformes emprenen migracions de milers de quilòmetres, mentre que d'altres viuen en una zona més o menys circumscrita. Tot i això, aquestes diferències es donen fins i tot dins d'una mateixa espècie; algunes races de l'arengada, per exemple, passen tota la seva vida en zones més o menys limitades, mentre que altres emprenen algunes de les migracions més llargues conegudes. Algunes formes del sábalo del Caspi (Alosa caspia) romanen tot l'any a la regió meridional de la Mar Càspia, mentre que altres es desplacen llargues distàncies des dels hàbitats hivernals a les parts meridionals fins a les zones de fregament (desova) a la regió septentrional del Caspi.[13] A més de les migracions per desovar, algunes espècies recorren llargues distàncies per alimentar-se. Les sardines japoneses (Sardinella sagax melanosticta), per exemple, hivernen i fresen a la part meridional del Mar del Japó i al costat del Pacífic de les illes del sud del Japó. A principis de l'estiu migren a l'extrem nord de l'estret de Tatar i, en anys càlids, fins i tot a la costa oriental de la península de Kamtxatka.[13] La sardina californiana o la sardina espanyola (Sardinella anchovia) i altres espècies realitzen migracions similars o fins i tot més llargues. La majoria d'aquestes migracions de desova i alimentació són de sud a nord i es produeixen al llarg de la costa amb l'ajuda d'alguns dels corrents oceànics més grans. Com que els peixos es desplacen bastant a prop de la costa, es converteixen en objecte d'una pesca intensiva.

Algunes de les migracions més llargues es perllonguen durant diversos anys i comencen en les fases larvàries. La majoria de les cries d'arengada del Pacífic (Clupea pallasii) passen part o la totalitat del seu primer any en aigües costaneres poc profundes.[14] Les larves de la raça Murman de l'arengada del Pacífic i de la raça noruega (o raça de primavera) de l'arengada de l'Atlàntic Nord (Clupea harengus) solen néixer en zones de desova mar endins i comencen el seu llarg viatge a la deriva amb els corrents. Els de la raça Murman van a la deriva amb el corrent de l'Atlàntic Nord al llarg de la costa del nord de Noruega, cap al nord i l'est, i més tard, com a juvenils, s'estenen activament cap al Mar de Barentsz i fins i tot cap al Mar Blanc.[14] Després de la seva primera desova, les arengades de Murman es desplacen cap al nord, a les aigües que envolten Spitsbergen. Els moviments de l'arengada noruega de primavera són similars als de la raça Murman. Les arengades joves es desplacen a aigües més profundes i, a mesura que creixen, s'allunyen cada vegada més de la costa. Quan encara són immadures, són capturades per les pesqueries de Noruega, Dinamarca i Escòcia i són processades per obtenir oli i convertir-les en farina. Per regla general, les migracions estan orientades pels corrents marins a prop de les zones de desova, però els peixos també van amb o contra la direcció del corrent; se sap que quatre formes del Sabal del Caspi es mouen contra els corrents.[14]

Remove ads

Estat de Conservació

Aquests petits peixos de banc són importants a escala mundial des dels punts de vista econòmic, ecològic i cultural. Malgrat la seva contribució a la pesca mundial i la nostra creixent dependència d'aquests peixos per a l'alimentació i els productes industrials, en general no són ben coneguts i la informació sobre la seva biologia bàsica i les tendències de la seva població és limitada.

Les principals amenaces a què s'enfronten són l'explotació, la contaminació i la modificació de l'hàbitat per a ús humà, tot i que la intensitat d'una amenaça específica difereix entre els entorns d'aigua dolça, estuaris i marins.

Aquests peixos forratgers (o farratgers) vinculen directament la producció primària amb els depredadors clau dels entorns marins.[15] Aquestes espècies pelàgiques de mida petita i mitjana, que solen ser molt nombroses, també donen suport a l'economia mundial mantenint, directament i indirectament, moltes pesqueries.[15] Els peixos farratgers representen més del 30% de les captures marines mundials.[16][17] També tenen un paper clau com a presa per a molts depredadors amb valor comercial, com peixos, mamífers i calamars.[18][17][15][19]

Un estudi[2] va concloure que de les 405 espècies, 144 presenten almenys una amenaça identificada des del punt de vista del sistema de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN en anglès); les 261 espècies restants no tenen amenaces importants que causin impactes significatius, o no se'n coneixen. En general, l'amenaça més important, amb un marge significatiu, que afecta tots els clupeïformes, és l'explotació. La contaminació i els canvis en els sistemes naturals (per exemple, les preses) afecten gairebé el mateix nombre d'espècies. Tot i tenir la proporció més gran d'espècies amb preocupació menor, les espècies eurihalines es veuen afectades de forma desproporcionada per la contaminació i les modificacions naturals del sistema, en comparació amb les espècies marines i d'aigua dolça. Les zones geogràfiques més preocupants per als clupeïformes identificades són el Carib i l'arxipèlag indi-malai-filipí.

Remove ads

Espècies

Remove ads

Galeria

  • Thumb
    Chirocentrus dorab (Chirocentridae) (Tailandia)
  • Thumb
    Alosa fallax (Clupeidae)
  • Thumb
    Etrumeus sadina (Dussumieriidae)
  • Thumb
    Anchoa hepsetus (Engraulidae)
  • Thumb
    Pellona castelnaeana (Pristigasteridae)
  • Thumb
    Fòssil de Diplomystus dentatus (Ellimmichthyidae)

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads