Comí

espècies de planta From Wikipedia, the free encyclopedia

Comí
Remove ads

El comí, anomenat també comí castellà (Cuminum cyminum),[1] és una planta de la família de les apiàcies, originària del Turquestan.[2] Es fa servir de condiment i també per a usos medicinals i la part de la planta que s'usa són les llavors.[2]

Dades ràpides Cuminum cyminum, Dades ...

El cultiu del comí requereix de climes d'estiu molt càlids amb temperatures diürnes al voltant dels 30º C. Es cultiva principalment en països mediterranis, a Àrabia, l'Índia i Xina.[3] A l'Umdat al-tabib, text botànic d'Al-Àndalus, s'afirma que el comí era abundant a Andalusia cap a finals del s. xi.[2]

Remove ads

Descripció

És una planta herbàcia anual, que pot arribar a tenir una alçada de 40 cm. La tija és prima i l'alçada reduïda (5 a 10 cm). Les fulles són simples, gairebé filiformes. Les flors, blanques o lleugerament rosades, són menudes disposades en umbel·les d'uns pocs radis, normalment de dos a cinc i apareixen a partir del mes de juny. El fruit és un aqueni comprimit lateralment, de color grisós o marronós clar.[2]

Remove ads

Usos gastronòmics

El seu ús és molt antic, detectat ja en les antigues cultures de Mesopotàmia, és citat a la Bíblia i en temps de grecs i romans. Actualment caracteritza la cuina de llocs tan diversos com el Magrib, l'Orient mitjà, la província xinesa de Sichuan i la regió autònoma de Xinjiang, també a la Xina, l'Índia, el Pakistan, Cuba i Mèxic.[3] Les seves llavors, molt aromàtiques, són una de les espècies més usades avui en dia.[4] És un dels components del tradicional curri de l'Índia juntament amb altres espècies com ara el coriandre, la cúrcuma, el gingebre i l'all. En la cuina de Tunísia, és un ingredient bàsic de la harissa, una salsa (també es presenta en forma de pasta) molt picant, i d'alguns plats tradicionals.[5] A Europa, als Països Baixos, s'afegeixen llavors de comí a alguns formatges, com ara el gouda d'Holanda del Nord,[6] o el formatge de Leiden.[7]

Remove ads

Usos medicinals

El seu ús an la fitoteràpia tradicional és molt antic; ja se'n feia referència en el papir Ebers, de fa més de 3.500 anys i també s'hi va referir Dioscòrides en el llibre III de la seva obra De Materia Medica.[2] S'ha utilitzat com a antiinflamatori, diürètic, carminatiu, antiespasmòdic i per tractar diarrees, flatulències i dispèpsies, entre altres trastorns.[3]

Referències

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads