Combatent il·legal

Un combatent il·legal o un combatent/bel·ligerant no-privilegiat és un civil que directament s'involucra en un conflicte armat en violació de la lleis de la guerra. Un combatent il·legal pot ser detingut o jutjat sota la legislació nacional de l'Estat detenidor per tal acció.^[1] Entenem com a no-privilegiat a que no té els privilegis d'un combatent legal (o soldat regular).

Thumb — Captura d'un franctirador, per Carl Johann Lasch.

Les Convencions de Ginebra s'apliquen en les guerres entre dos o més estats sobirans. L'article 5 de la Tercera Convenció de Ginebra afirma que la situació d'un detingut pot ser determinat per un "tribunal competent". Fins ara, havia de ser tractat com una presoner de guerra.^[2] Després que un "tribunal competent" hagi determinat que un individu detingut és un combatent il·legal, el "poder de detenció" pot triar d'acordar amb el combatent il·legal detingut si li aplica els drets i privilegis d'un presoner de guerra tal com es descriu a la Tercera Convenció de Ginebra, però no està obligat a fer-ho. Un combatent il·legal, que no sigui nacional d'un estat neutral, i que no sigui nacional d'un estat co-bel·ligerant, conserva els drets i privilegis en virtut de la Quarta Convenció de Ginebra pel que ha de ser "tractat amb humanitat i, en cas de judici, no pot ser privat del dret a un judici just".^[3]

Encara que el concepte d'un combatent il·legal està inclòs en la Tercera Convenció de Ginebra, la frase en si no apareix en el document.^[1] En l'article 4 de la Tercera Convenció de Ginebra es descriuen les categories sota les quals pot una persona té el dret d'acollir-se a la condició de presoner de guerra, i hi ha altres tractats internacionals en què es nega la condició de combatent legítim als mercenaris i als nens. Als Estats Units, la Military Commissions Act of 2006 (Lleis de les Comissions Militars de 2006) codifica la definició legal d'aquest terme i el president dels Estats Units va atorgar un criteri ampli per determinar si una persona pot ser designada com a combatent enemic il·legal sota les lleis dels EUA. La suposició que existeixi aquesta categoria de combatent il·legal, no es contradiu amb les conclusions del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia en el Judici Celebici. En el comentari sobre la Quarta Convenció de Ginebra en la sentència del 1958 del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR): Totes les persones en poder de l'enemic han de ser considerades presoners de guerra i, com a tals, han de ser coberts per la Tercer Convenció o, en el cas dels civils, coberts per la Quarta Convenció. A més, "No hi ha estat intermedi, ningú en mans de l'enemic pot estar fora de la llei",^[4] perquè en opinió del CICR, "Si els civils participen directament en les hostilitats, es consideren 'il·legal' o 'combatents o bel·ligerants no-privilegiats' (els tractats de dret humanitari no contenen expressament aquests termes). Poden ser perseguits per la llei interna de l'Estat de detenció per aquesta acció".^[1]^[5]

Les Convencions de Ginebra no reconeixen cap estatus legal pels combatents en els conflictes en que no participin dos o més estats-nació. Un estat (sol) en un conflicte (avui dia se solen anomenar als combatents com a terroristes) només té l'obligació legal de complir amb l'article 3 de les Convencions de Ginebra i poden ignorar tots els altres articles. Un estat en aquesta situació és completament lliure a aplicar tots o sols una part de la resta dels articles de les Convencions, tot i que seria recomanable que els apliqués tots.^[6]

[1]
ICRC official statement: The relevance of IHL in the context of terrorism Arxivat 2006-11-29 a Wayback Machine., 21 de juliol de 2005
[2]
"Unlawful Combatants" in the United States: Drawing the Fine Line Between Law and War Arxivat 2009-10-14 a Wayback Machine. Human Rights Magazine Winter 2003, published by the American Bar Association
[3]
The legal situation of unlawful/unprivileged combatants (IRRC March 2003 Vol.85 No 849)
[4]
The International Criminal Tribunal for the Former Yugoslavia "Celebici Judgment: Prosecutor v. Delalic, Mucic, Delic, and Landzo, Case No." IT-96-21-T sembla tornar la Sentència d'apel·lació en lloc de la Sentència del cas. No obstant això, la secció corresponent de la sentència pot ser consultada a partir de la University of the West of England, a Delalic et al. (IT-96-21) "Celebici" 16 novembre 1998 Part III B, la llei aplicable 2. Estat de les víctimes com a "persones protegides". Veure: Paràgraf. 271 Arxivat 30 de desembre 2005 a Wayback Machine.:
A més, les proves aportades a la Sala de Primera Instància no indica que els serbis de Bòsnia, que van ser detinguts van ser, com a grup, en tot moment, portant les armes a la vista i observar les lleis i costums de la guerra. L'article 4(A)(6), sens dubte, suposa una càrrega una mica alta a les poblacions locals que es comportin com si fossin soldats professionals i la Sala de Primera Instància, per tant, considera més apropiat per al tractament de totes les persones com en aquest cas com civils.

És important, però, tenir en compte que aquesta troballa es basa en la idea que no hi ha diferència entre la Tercera i la Quarta Convenció de Ginebra. Si un individu no té dret a la protecció segons la Tercera Convenció, com a presoner de guerra (o segons la Primera o la Segona Convencions) llavors està comprès necessàriament en l'àmbit de la Quarta Convenció, sempre que el compleixi el seu article 4. El Comentari de la Quarta Convenció de Ginebra afirma que;
Tota persona en poder de l'enemic ha de tenir un estatus en el dret internacional: o bé és un presoner de guerra i, com a tal, per la Tercera Convenció, o un civil cobert per la Quarta Convenció, a més, un membre del personal mèdic de les forces armades, sempre està cobert per la Primera Convenció. No hi ha un estat intermedi, ningú en mans de l'enemic pot estar al marge de la llei. Creiem que aquesta és una solució satisfactòria - no només satisfactòria en l'esperit de la llei, sinó també, i sobretot, satisfactòria des del punt de vista humanitari" Jean Pictet (ed.) - Commentary: IV Geneva Convention Relative to the Protection of Civilian Persons in Time of War (1958) - reimprès el 1994.
[5]
Geneva Conventions Protocol I L'article 51.3 també inclouen aquesta interpretació "Les persones civils gaudiran de la protecció que confereix aquesta secció, almenys durant el temps en què prenguin part directa en les hostilitats."
[6]
Commentary for Common Article 3 of the Geneva Conventions

[ICRC-210705-1] [1]
ICRC official statement: The relevance of IHL in the context of terrorism Arxivat 2006-11-29 a Wayback Machine., 21 de juliol de 2005

[2] [2]
"Unlawful Combatants" in the United States: Drawing the Fine Line Between Law and War Arxivat 2009-10-14 a Wayback Machine. Human Rights Magazine Winter 2003, published by the American Bar Association

[icrc_dorman-3] [3]
The legal situation of unlawful/unprivileged combatants (IRRC March 2003 Vol.85 No 849)

[4] [4]
The International Criminal Tribunal for the Former Yugoslavia "Celebici Judgment: Prosecutor v. Delalic, Mucic, Delic, and Landzo, Case No." IT-96-21-T sembla tornar la Sentència d'apel·lació en lloc de la Sentència del cas. No obstant això, la secció corresponent de la sentència pot ser consultada a partir de la University of the West of England, a Delalic et al. (IT-96-21) "Celebici" 16 novembre 1998 Part III B, la llei aplicable 2. Estat de les víctimes com a "persones protegides". Veure: Paràgraf. 271 Arxivat 30 de desembre 2005 a Wayback Machine.:
A més, les proves aportades a la Sala de Primera Instància no indica que els serbis de Bòsnia, que van ser detinguts van ser, com a grup, en tot moment, portant les armes a la vista i observar les lleis i costums de la guerra. L'article 4(A)(6), sens dubte, suposa una càrrega una mica alta a les poblacions locals que es comportin com si fossin soldats professionals i la Sala de Primera Instància, per tant, considera més apropiat per al tractament de totes les persones com en aquest cas com civils.

És important, però, tenir en compte que aquesta troballa es basa en la idea que no hi ha diferència entre la Tercera i la Quarta Convenció de Ginebra. Si un individu no té dret a la protecció segons la Tercera Convenció, com a presoner de guerra (o segons la Primera o la Segona Convencions) llavors està comprès necessàriament en l'àmbit de la Quarta Convenció, sempre que el compleixi el seu article 4. El Comentari de la Quarta Convenció de Ginebra afirma que;
Tota persona en poder de l'enemic ha de tenir un estatus en el dret internacional: o bé és un presoner de guerra i, com a tal, per la Tercera Convenció, o un civil cobert per la Quarta Convenció, a més, un membre del personal mèdic de les forces armades, sempre està cobert per la Primera Convenció. No hi ha un estat intermedi, ningú en mans de l'enemic pot estar al marge de la llei. Creiem que aquesta és una solució satisfactòria - no només satisfactòria en l'esperit de la llei, sinó també, i sobretot, satisfactòria des del punt de vista humanitari" Jean Pictet (ed.) - Commentary: IV Geneva Convention Relative to the Protection of Civilian Persons in Time of War (1958) - reimprès el 1994.

[5] [5]
Geneva Conventions Protocol I L'article 51.3 també inclouen aquesta interpretació "Les persones civils gaudiran de la protecció que confereix aquesta secció, almenys durant el temps en què prenguin part directa en les hostilitats."

[icrc_Art3commentary-6] [6]
Commentary for Common Article 3 of the Geneva Conventions

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

Wikiwand in your browser!

Combatent il·legal

Wikiwand in your browser!

Referències