Comtat de Borgonya

El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole. Va tenir comtes privatius del segle x al segle xvii. S'estenia per Vesoul, Besançon, Dole, Lons-le-Saunier i Pontarlier i correspon aproximadament al Franc-Comtat actual exclòs el comtat de Montbeliard.

Comtat de Borgonya

Tipus	comtat i estat del Sacre Imperi Romanogermànic
Lloc
47° 05′ 32″ N, 5° 29′ 23″ E
Capital	Dole
Població humana
Llengua utilitzada	francès antic
Dades històriques
Creació	982
Dissolució	1678

Comtat de Borgonya

Llista dels comtes palatins de Borgonya

Dinastia d'Ivrea

• 986-1026: Otó Guillem de Borgonya (962-1026) comte de Borgonya, fill del rei Adalbert I d'Itàlia
• 1026-1057: Renald I de Borgonya (986-1057) comte de Borgonya, (fill)
• 1057-1087: Guillem I de Borgonya (1020-1087) comte de Borgonya, comte de Mâcon (fill)^[1]
• 1087-1097: Renald II de Borgonya (1061-1097) comte de Borgonya, comte de Mâcon (fill)
• 1097-1102: Esteve I de Borgonya (1065-1102), comte titular de Borgonya (1097-1102) (germà)
• 1102-1148: Renald III de Borgonya (vers 1090-1148), comte de Mâcon (1102-1148), comte titular de Borgonya (1102-1127), comte de Borgonya (1127-1148) (fill)
• 1097-1125: Guillem II de Borgonya (v. 1075-1125), dit l'Alemany, comte (de fet) de Borgonya (1097-1125), comte de Macon (1097), fill del comte Renaud II
• 1125-1127: Guillem III de Borgonya (1110-1127), anomenat l'Infant, (fill)^[2]
• 1128-1152: Conrad I de Zähringen, atorgat per l'emperador, oncle matern de l'anterior
• 1152-1184: Beatriu I de Borgonya (vers 1145-1184), comtessa de Borgonya, filla única del comte Renald III

Dinastia de Hohenstaufen

• 1156-1190: Frederic I Barba-roja, emperador romà germànic (1155-1190), comte de Borgonya (1156-1190), (marit de Beatriu I)
• 1190-1200: Otó de Borgonya (1171-1200) (Otó de Hohenstaufen), comte de Borgonya, fils du precedent
• 1200-1205: Joana I de Borgonya (1191-1205), comtessa de Borgonya (filla)
• 1205-1231: Beatriu II de Borgonya (1193-1231), comtessa de Borgonya (germana)

Dinastia d'Andechs

• 1208-1231: Otó II de Borgonya (mort el 1234) (Otó I d'Andechs, duc d'Andechs-Merània 1204-1231), comte de Borgonya(marit de Beatriu II)
• 1231-1248: Otó III de Borgonya (mort el 1248) (Otó II d'Andechs), comte de Borgonya (1231-1248), duc de Merània (1234-1248) (fill)
• 1248-1279: Adelaida I de Borgonya (o Alix d'Andechs-Merània), comtessa de Borgonya (germana)

Dinastia de Chalon

• 1248-1266: Hug de Chalon (o Hug de Borgonya, comte de Borgonya (1248-1266) (marit d'Adelaida)
• 1267-1279: Felip I de Savoia comte de Borgonya (segon marit d'Adelaida)
• 1279-1303: Otó IV de Borgonya, comte de Borgonya (1279-1295), comte titular de Borgonya (1295-1303) (fill de la comtessa Adelaida i del comte Hug)
• 1303-vers 1315: Robert de Borgonya (vers 1300-vers 1315), comte titular de Borgonya (1303-1315) (fill)
• vers 1315-1330: Joana II de Borgonya (vers 1291-1330), comtessa de Borgonya (germana)

Dinastia de França

• vers 1315-1322 : Felip V de França (vers 1293-1322) comte de Poitiers (1311), comte de Borgonya com a Felip I (vers 1315-1322), rei de França (1316-1322), rei de Navarra com a Felip II (1316-1322), (marit de Joana II)
• 1330-1347: Joana III de Borgonya (1308-1347) (filla) comtessa de Borgonyai d'Artois, (1330-1347), duquessa de Borgonya per matrimoni (1318-1347)

Dinastia Capet de Borgonya

Article principal: Dinastia Capet de Borgonya

• 1330-1347: Eudes IV de Borgonya (vers 1295-1349) (marit de Joana III), duc de Borgonya com Eudes IV (1315-1349), comte consort de Borgonya i d'Artois (1330-1347)
• 1347-1361: Felip I de Borgonya (1346-1361) conegut com a Felip de Rouvres (net)^[3]
• 1361-1382: Margarida de França, filla del rei de França Felip V el Llarg i de la comtessa Joana II, hereva del seu besnebot Felip de Rouvres en els comtats de Borgonya i d'Artois
  • per una genealogia més detallada vegeu: "herència borgonyona"

Dinastia Capet de Valois-Borgonya

• 1382-1384: Lluís II de Flandes, comte de Borgonya, comte de Flandes, duc de Brabant (pretendent), comte de Nevers, comte de Rethel, comte d'Artois (fill)
• 1384-1405: Margarida III de Flandes, comtessa de Borgonya (1384-1405), duquessa de Borgonya (1357-1361) i altres títols
• 1384-1404: Felip II de Borgonya (1342-1404) (Felip l'Agosserat) (segon marit de Margarita III i fill del rei Joan II de França el Bo, Duc de Borgonya (1364-1404) i altres títols i per matrimoni comte de Borgonya i comte d'Artois (1384-1404)
• 1405-1419: Joan I Sense Por de Borgonya (fill), Duc de Borgonya, comte de Borgonya i comte d'Artois i altres títols
• 1419-1467: Felip III de Borgonya (o Felip III el Bo), (fill), Duc de Borgonya, comte de Borgonya (1419-1467), comte d'Artois i altres títols
• 1467-1477: Carles el Temerari (fill), Duc de Borgonya, comte de Borgonya (1467-1477), comte d'Artois i altres títols

Casa d'Àustria

• 1477-1482: Maria de Borgonya, duquessa de Borgonya, comtessa de Borgonya, comtessa d'Artois (filla)
• 1477-1482: Maximilià I (1459-1519), emperador romà germànic, Duc de Borgonya, comte de Borgonya (marit)
• 1493-1506: Felip el Bell (1478-1506), duc de Borgonya (Felip IV, 1482), rei de Castella (fill)
• 1506-1558: Carles I, Emperador romanogermànic, rei de Castella (1518), rei de Catalunya i Aragó (1517), duc de Borgonya, comte de Borgonya (fill)
• 1558-1598: Felip II, rei de Castella i de Catalunya i Aragó, duc de Borgonya, comte de Borgonya, comte d'Artois i altres títols, (fill)
• 1598-1621: Felip III, Rei de Castella i de Catalunya i Aragó, duc de Borgonya, comte de Borgonya, comte d'Artois (fill)
• 1621-1665: Felip IV, Rei de Castella i de Catalunya i Aragó, duc de Borgonya, comte de Borgonya, comte d'Artois
• 1665-1678: Carles II (1661-1700), Rei de Castella i de Catalunya i Aragó, duc de Borgonya, comte de Borgonya (fill)

Corona francesa

• 1678: Lluís XIV de França, incorpora el comtat de Borgonya o Franc-Comtat al domini reial francès^[4]