Conclave de 1314–16
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El Conclave de 1314-16 es va celebrar de l'1 de maig del 1314 al 7 d'agost del 1316, primer al palau apostòlic de Carpentras i després a la casa dels Dominics de Lió. És un dels conclaves més llargs en la història de l'Església catòlica Romana i el primer conclave del Papat d'Avinyó. La llargada del conclave fou a causa de la divisió dels cardenals en tres faccions: la italiana (Orsini, Alberti, Stefaneschi, Caetani, Longhi, Fieschi, i els dos Colonna), gascona (de Pellegrue, de Fougères, Nouvel, Teste, de Farges, de Garve, Daux, du Quatre, Raymond, i Godin), i francès/Provençal (els dos Fredol, de Bec, Caignet de Fréauville, de Mandagot, i d'Euse).[1]
La facció italiana volia retornar el papat a Roma; els gascons, molts dels quals eren parents del papa anterior, Climent V, volien retenir els privilegis i poders que havien tingut, i els provençals s'oposaven als objectius italians i gascons.
Remove ads
Cardenals electors
Entre el cardenals electors hi hi havia un número inusualment alt de cardenals-nebots per dues raons. La primera era que l'anterior pontífex, Climent V, acabava d'establir un rècord pel que fa al nombre de cardenals-nebots que aviat seria superat per Climent VI. El segon motiu era que Clement V havia regnat durant tant de temps que els únics supervivents cardenals italians eren els que van ser elevats a una edat més jove, que tendien a ser familiars del qui els havia promocionat.[2]
Remove ads
Referències
Bibliografia
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads