Consecutio temporum

Consecutio temporum (llatí: 'seqüència de temps [verbals]') és una expressió de la gramàtica tradicional, usada especialment en la gramàtica llatina, que es refereix al conjunt de regles i restriccions que relacionen el temps i el mode de l'oració principal, amb el temps i el mode d'una oració subordinada segons si l'acció descrita en la subordinada és contemporània, anterior o posterior a la de l'oració principal. El terme també podria aplicar-se a les llengües romàniques en què també existeixen restriccions similars.

Llatí

El quadre següent resumeix molt breument algunes de les restriccions principals de la consecutio temporum en llatí:^[1]

Temps a l'oració principal	Acció contemporània	Acció anterior	Acció posterior
a) Si la subordinada està en indicatiu
Present	Present	Perfet
Passat	Imperfet	Plusquamperfet
Futur	Futur	Futur perfet
b) Si la subordinada està en subjuntiu
Pres./ Futur	Present	Perfecte	Conjugació perifràstica (sim)
Passat	Imperfet	Plusquamperfet	Conjugació perifràstica (essem)