Étienne Bonnot de Condillac

Étienne Bonnot de Condillac (Grenoble, 30 de setembre de 1715 — Beaugency, Loiret, 3 d'agost de 1780)^[1] va ser un filòsof francès fundador del sensualisme, segons el qual les activitats espirituals de les persones estan determinades per sensacions, tot i que no es poden reduir a això. Se'l sol considerar un continuador de l'obra de John Locke. Des del vessant educatiu, cal recordar les experiències que portà a terme com a preceptor de l'infant Ferran de Borbó, hereu del ducat de Parma, recollides en un llibre.^[2]

Étienne Bonnot de Condillac

Biografia
Naixement	30 setembre 1714 Grenoble (Regne de França)
Mort	3 agost 1780 (65 anys) Beaugency (Regne de França)
Seient 31 de l'Acadèmia Francesa
1768 – 1780 ← Pierre-Joseph Thoulier d'Olivet – Louis-Élisabeth de La Vergne de Tressan →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Lloc de treball	Parma
Ocupació	filòsof, sacerdot catòlic, escriptor, enciclopedista, economista, psicòleg, teòleg
Membre de	Acadèmia Francesa (1768–) Acadèmia Prussiana de les Ciències (1749–)
Alumnes	Pierre Laromiguière, Destutt de Tracy i Maine de Biran

Pensament

Condillac es considera el pare del sensualisme, doctrina segons la qual tot coneixement depèn dels sentits, no hi ha idees innates i el que cal fer és desenvolupar al màxim les capacitats de cada sentit, diferents en cada persona. Segons aquestes capacitats i les experiències viscudes, es forma la personalitat. En aquest procés, s'adquireixen els conceptes bàsics, transmesos mitjançant el llenguatge, que modela el pensament i ajuda al progrés^[3] social. Aquest llenguatge crea per abstraccions, a partir de les dades sensorials, unitats de comunicació que s'usen per a la convivència.

La convivència ha d'estar regulada per normes, en què es barregen l'economia i la política. Partidari del liberalisme econòmic, afirmà que els preus s'autoregulen perquè en tot intercanvi cada part vol obtenir un benefici i, per tant, busca els mecanismes per a l'acord. Per la preeminència de l'economia i la negació de tota realitat fora de la persona, va ser acusat de materialisme pels seus detractors, etiqueta que ell va refusar amb vehemència.^{[cal citació]}