Condrita ordinària

Les condrites ordinàries, també anomenades condrites O, són una classe de condrites. Són, de lluny, el grup més nombrós de meteorits i constitueixen al voltant el 87% de totes les troballes,^[1] fet pel qual són anomenats "ordinaris". Es creu que les condrites ordinàries es van originar a partir de tres asteroides progenitors, amb els fragments que formen els grups de condrita H, condrita L i condrita LL respectivament.^[2]

Condrita ordinària

Classe de meteorits
Tipus	condrita

Condrita ordinària NWA 3189

Origen

Un probable cos parental de les condrites H (que comprèn al voltant del 46% de les condrites ordinàries) és de (6) Hebe, però el seu espectre és diferent probablement a causa d'un component de massa fosa d'impacte metàl·lic.^[3]

És probable que les condrites ordinàries comprenguin una mostra detallada d'uns quants asteroides que han enviat molts fragments cap a la Terra en el moment actual de la història del sistema solar. D'altra banda, a les observacions fetes a (243) Ida per la nau espacial Galileo es va trobar que el desgast de la superfície d'Ida, i els espectres de reflexió de parts recentment exposades de la superfície s'assemblaven als meteorits OC, mentre que les regions més antigues coincidien amb els espectres d'asteroides de tipus S.

Composició química

Les condrites ordinàries comprenen tres agrupacions, mineralment i químicament diferents. Difereixen en la quantitat de ferro total, de ferro metàl·lic i òxid de ferro en els silicats:

• Les condrites H tenen la major quantitat de ferro, metall alt, però menor òxid de ferro (Fa) en els silicats;
• Les condrites L tenen una menor quantitat de ferro, metall inferior, però major òxid de ferro (Fa) en els silicats;
• Les condrites LL tenen una baixa quantitat de ferro i un metall baix, però tenen el contingut més alt d'òxid de ferro (Fa) en els silicats.