Confederació Alemanya del Nord
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La Confederació Alemanya del Nord (Norddeutscher Bund en alemany) fou l'agrupament transitori de 22 estats en el que avui és el nord d'Alemanya, que s'inicià el 1867, amb la dissolució de la Confederació Germànica,[1] i durà fins a la proclamació de l'Imperi Alemany, el 1871.[2]
.svg)
A diferència de la Confederació Germànica, la Confederació Alemanya del Nord va ser un autèntic estat. El seu territori estava integrat per tots els membres de la Confederació Germànica al nord del riu Main, així com els territoris orientals de Prússia i el Ducat de Schleswig. Aquesta unió excloïa però, a Àustria, Baviera, Württemberg, Baden i els territoris meridionals de Hessen-Darmstadt.
Aquesta nova unió va consolidar el poder de Prússia al nord d'Alemanya, i va col·locar els fonaments del control prussià als estats del sud. Aquest control s'havia exercit ja des de dècades abans mitjançant la Zollverein, i es confirmà gràcies als Tractats de Pau secrets, signats amb els estats meridionals el dia abans a la Pau de Praga).
Remove ads
Història
Vegeu també
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads