Orde de Montevergine

L'Orde de Montevergine, estrictament Congregació de Montevergine de l'Orde de Sant Benet, era un orde monàstic que volia tornar al rigor original de la Regla de Sant Benet, formant part, tot i que era autònom, de l'orde benedictí. Els seus membres posposaven al nom les sigles O.S.B. Virg.

Per a altres agrupacions amb el nom de Guillemites vegeu: Guillemites (desambiguació)

Congregació de Montevergine

Emblema de l'orde, per Giacomo Fontana, 1605 (dibuix d'un còdex heràldic a la Biblioteca estense de Mòdena)
Tipus	Monàstic
Nom oficial	Congregació de Montevergine de l'Orde de Sant Benet
Nom oficial llatí	Congregatio Montis Virginis Ordinis Sancti Benedicti
Sigles	O.S.B. Virg.
Altres noms	Orde de Montevergine, Congregació de Santa Maria de Montevergine, Congregació Verginiana, guillemins, verginians, virginians
Hàbit	túnica, escapulari i caputxa blancs
Objectiu	Aplicació de la regla benedictina amb rigor; vida comunitària amb l'austeritat de l'eremítica, predicació i tasques pastorals i d'assistència (hospitalària i a necessitats)
Fundació	1126, Abadia de Santa Maria de Montevergine (fundada en 1119) per Sant Guillem de Vercelli
Aprovat per	Celestí III (en 1126, aprovada per Joan, bisbe d'Avellino), en 4 de novembre de 1197
Regla	Regla de Sant Benet (s. VI)
Patrons	Mare de Déu de Montevergine, Sant Benet de Núrsia
Supressió	En 1879 s'integra a la Congregació de Montecassino de l'Orde de Sant Benet
Branques i reformes	És reforma dels benedictins; monges; 1596, reforma per Sant Joan Leonardi
Fundacions destacades	San Salvatore di Goleto, Mercogliano
Fundacions a terres de parla catalana	No n'hi ha
Lloc web	http://www.montevergine.org

Història

Es va originar a l'Abadia de Santa Maria de Montevergine, fundada per Sant Guillem de Vercelli en 1126, quan el sant va posar sota la regla benedictina la comunitat d'eremites que s'havia agrupat al voltant seu durant el seu retir a la muntanya i amb la qual havia fundat un santuari, el de Montevergine, en 1119. Per això, també són anomenats guillemins o benedictins guillemins.

Santuari i abadia de Montevergine, casa mare de la congregació.

En 1127, ja organitzada la comunitat, Guillem i cinc deixebles van deixar Montevergine per fundar monestirs en altres llocs i deixant Albert com a prior. Va tenir un nombre considerable de monestirs a Itàlia, sobretot al Regne de Nàpols, inclòs un monestir doble per a homes i dones a Guglieto (prop de Nusco).^[1] Celestí III va confirmar la congregació amb una butlla el 4 de novembre de 1197. En 1496 va ser reformada, juntament amb les congregacions de Vallombrosa i Monte Oliveto, per Sant Joan Leonardi. En 1611 tenia vint-i-sis cases grans i dinou de petites. Benet XIV va aprovar-ne les noves constitucions in 1741.

En 1879, però, només en sobrevivia la casa mare, l'Abadia de Monte Vergine, i va ser afiliada a la Congregació Cassinesa de la Primitiva Observança, integrant-se definitivament a l'Orde de Sant Benet. No obstant això, els monjos d'aquest monestir continuen conservant el color blanc de l'hàbit, al contrari que la resta de benedictins, que el porten negre. Igualment, conserven les vigílies marianes la nit dels divendres.

La congregació tenia una branca femenina, amb prop de cinquanta monestirs que, al començament del segle xviii s'havien vist reduïts a dos. L'hàbit era blanc, amb vel negre, i la regla era molt rigorosa.