Constança d'Aragó i de Navarra

Constança d'Aragó i de Navarra (Monestir de Poblet, 1343 - Catània, 1363) fou infanta d'Aragó i reina consort de Sicília (1361-1363).

Constança d'Aragó i de Navarra

Biografia
Naixement	c. 1340 Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Mort	juliol 1363 (22/23 anys) Catània (Sicília)
Causa de mort	pesta
Sepultura	catedral de Catània
Altres
Títol	Reina consort de Sicília (1361–1363)
Família	Casal de Barcelona
Cònjuge	Frederic III de Sicília (1361 (Gregorià)–)
Fills	Maria de Sicília
Pares	Pere el Cerimoniós   i Maria de Navarra
Germans	Joana d'Aragó i de Navarra Isabel d'Aragó i de Fortià Elionor d'Aragó i de Sicília Martí l'Humà Joan el Caçador

Orígens familiars

Fou la filla gran del comte de Barcelona i rei d'Aragó Pere III d'Aragó el Cerimoniós^[1] i de Maria de Navarra, la seva primera esposa.^[2] Era neta per línia paterna del rei Alfons el Benigne i de Teresa d'Entença, i per línia materna dels reis Felip III d'Évreux i de Joana II de Navarra. Fou germana, per part de pare, dels rei Joan I d'Aragó el Caçador i de Martí I d'Aragó l'Humà.

El 1347, el seu pare, Pere el Cerimoniós, procurà infructuosament de fer-la reconèixer com a hereva legítima de la corona, cosa que contribuí als conflictes amb la Unió d'Aragó i la Unió de València.

Núpcies i descendents

L'11 d'abril del 1361, es casà a Catània amb el rei Frederic III de Sicília,^[1] amb el qual tingué una filla, la princesa Maria de Sicília (1362-1401),^[1] reina de Sicília,^[3][4] casada el 1389 amb el príncep d'Aragó Martí el Jove.

La seva mort

Constança d'Aragó va morir a Catània el 18 de juliol del 1363, pocs mesos després de néixer la seva única filla. Fou soterrada en un baix relleu. El sarcòfag fou col·locat en la catedral de Palerm, en el cementiri dels Reis, al costat del gran rei Roger II d'Hauteville.