Convenció de Dartmouth

La Convenció de Dartmouth (en anglès: Dartmouth Summer Research Project on Artificial Intelligence) és el nom de la trobada que va tenir lloc en l'estiu de 1956 a la universitat de Dartmout, que es troba a Hanover, Nou Hampshire (Estats Units), considerat com el primer esdeveniment on es va parlar del concepte d'Intel·ligència Artificial com a esfera o camp d'activitat.^[1]

Convenció de Dartmouth

43° 42′ N, 72° 17′ O
Tipus	taller acadèmic
Epònim	Universitat Dartmouth
Data	1956
Lloc	Universitat Dartmouth (Nou Hampshire)
Estat	Estats Units d'Amèrica
Organitzador	John McCarthy, Marvin Minsky, Nathaniel Rochester i Claude Elwood Shannon
Efectes	intel·ligència artificial

Història

A principis de la dècada de 1950, el camp de les "màquines pensants" rebia diversos noms: cibernètica, teoria dels autòmats i processament complex de la informació.^[2] La varietat de noms suggereix la varietat d'orientacions conceptuals.

El 1955, John McCarthy, un professor associat al departament de matemàtiques del Dartmouth College, va decidir organitzar un grup per a aclarir i desenvolupar idees sobre les màquines pensants. Va triar el terme "Intel·ligència artificial" per al nou camp. Va triar el nom per la seva neutralitat, ja que evitava centrar-se en l'estreta teoria dels autòmats i evitar la cibernètica, molt centrada en la retroalimentació analògica. A més, així evitava haver d'acceptar a l'assertiu Norbert Wiener com a guru o haver de discutir amb ell.^[3]

A principis de 1955 McCarthy es va dirigir a la Fundació Rockefeller per a sol·licitar finançament per realitzar un seminari d'estiu a Dartmouth per uns 10 participants. Al juny ell i Claude Shannon, un dels fundadors de la teoria de la informació que llavors treballava als Laboratoris Bell, es van reunir ambel botànic Robert Morison per a discutir la idea i el possible finançament, tot i que Morison no estava segur que un projecte tan visionari arribés a ser finançat.^[4]

El 2 de setembre de 1955, McCarthy, Marvin Minsky, Nathaniel Rochester i Claude Shannon van proposar formalment el projecte. A aquesta proposta se li atribueix la introducció del terme "intel·ligència artificial".

Es diu que la Conferència de Dartmouth va durar sis setmanes en l'estiu de 1956.^[5] No obstant això, les notes de Ray Solomonoff escrites durant l'esdeveniment diuen que va durar aproximadament vuit setmanes, des del 18 de juny fins al 17 d'agost.^[6] Les notes de Solomonoff sobre Dartmouth comencen el 22 de juny; el 28 de juny esmenta a Minsky, el 30 de juny esmenta Hanover, N.H., l'1 de juliol esmenta a Tom Etter. El 17 d'agost Ray va realitzar el seu darrer discurs.^[7]

Assistents

La conferència va ser organitzada per John McCarthy (Dartmouth College, Nou Hampshire), Marvin L. Minsky (Harvard University), Nathaniel Rochester (IBM) i Claude E. Shannon (Bell Telephone Laboratories). Van proposar a un grup d'investigadors que volguessin treballar sobre la conjectura que cada aspecte de l'aprenentatge i la intel·ligència podien ser tan precisament descrits que es podien crear màquines que les simulessin reunir-se aquell estiu.

El 26 de maig de 1956, McCarthy va notificar a Robert Morison els 11 assistents previstos:

Període complet:

1) Dr. Marvin Minsky

2) Dr. Julian Bigelow

3) Professor D.M. Mackay

4) Mr. Ray Solomonoff

5) Mr. John Holland

6) Dr. John McCarthy

Quatre setmanes:

7) Dr. Claude Shannon

8) Mr. Nathanial Rochester

9) Mr. Oliver Selfridge

Primeres dues setmanes:

10) Mr. Allen Newell

11) Professor Herbert Simon

Al voltant del 18 de juny de 1956 els primers participants van arribar al campus de Dartmouth per a reunir-se amb John McCarthy que ja tenia un apartament allí. Ray i Marvin es van allotjar als apartaments dels professors, però la majoria es va allotjar en a l'Hotel Hanover Inn.

Esdeveniment i resultats

La declaració inicial que va fer fou:

«	Proposem que durant l'estiu de 1956 tingui lloc al Dartmouth College un estudi que duri 2 mesos, per a 10 persones. L'estudi és per procedir sobre la base de la conjectura que cada aspecte de l'aprenentatge o qualsevol altra característica de la intel·ligència pot, en principi, ser descrit amb tanta precisió que es pot fabricar una màquina per simular-lo. S'intentarà esbrinar com fabricar màquines que utilitzin el llenguatge, formin abstraccions i conceptes, resolguin les classes de problemes ara reservats per als éssers humans, i millorin per elles mateixes. Creiem que es pot dur a terme un avenç significatiu en un o més d'aquests problemes si un grup de científics seleccionats amb cura treballen conjuntament durant un estiu.	»
— (McCarthy et al. 1955)[8]

La majoria dels dies feiners es reunien a l'aula principal del departament de matemàtiques, on algú podria dirigir una discussió centrada en les seves idees, o més freqüentment, se celebrava una discussió general.

No va ser un projecte de recerca grupal dirigit; les discussions van tractar molts temes, però es considera que diverses direccions van ser iniciades o encoratjades pel taller: l'auge dels mètodes simbòlics, els sistemes centrats en dominis limitats (els primers sistemes experts) i els sistemes deductius versus els sistemes inductius. Un participant, Arthur Samuel, va dir: "Va ser molt interessant, molt estimulant, molt emocionant".^[9] Ray Solomonoff va agafar notes donant la seva impressió de les xerrades i les idees de les diverses discussions.^[10]