Criptofícies

Les criptofícies (Cryptophyceae) són una petita classe d'eucariotes fotosintètics del fílum dels criptòfits (Cryptophyta)^[1] o criptists (Cryptista),^[2] amb 44 gèneres i 245 espècies que es troben en aigües marines i continentals.^[3] Són organismes unicel·lulars nus, amb dos flagels quasi iguals. Les cèl·lules són ovals i aplanades amb una mida d'uns 10-50 μm. Poden aparèixer estats palmel·loides o cocoides. Algunes espècies formen zooxanteles, que viuen com a simbionts d'animals.

Criptofícies

Cryptophyceae
Rhodomonas salina
Taxonomia
Fílum	Cryptista
Classe	Cryptophyceae
Gèneres típics
Ordre de les criptomonadals   Campylomonas   Chilomonas   Chroomonas   Cryptomonas   Falcomonas   Geminigera   Guillardia   Hemiselmis   Plagioselmis   Proteomonas   Storeatula   Rhodomonas   Teleaulax Ordre dels goniomonadals   Goniomonas

Presenten un o dos plasts, amb pirenoides o sense. Els plastidis presenten els tilacoides agrupats en parells, sense lamel·la cenyidora. Amb clorofil·la a i c; presenten α-carotens i xantofil·las, però hi falta el β-carotè. Posseeixen pigments ficobilínics (ficocianina i ficoeritrina), però no es presenten en ficobilisomes, sinó a l'espai intratilacoidal, s'ha postulat el seu origen en la simbiosi amb cianobacteris. Com a material de reserva fan servir midó veritable, extraplastidial, associat amb plasts i el nucli.

Presenten dos flagels anteriors quasi iguals que surten d'un reservori entapissat per tricocists. Tots dos són pleuronemàtics. Hi pot haver una paret cel·lular de cel·lulosa, presenten un periplast de tres capes, també pot presentar plaques poligonals externes. Els mitocondris tenen crestes planes, i la mitosi és oberta. La reproducció és per bipartició, mitjançant zoòspores i cists. En algun cas s'ha observat també reproducció sexual.