Cromat d'argent

El cromat d'argent és un compost iònic format per cations argent(1+), ${\displaystyle {\ce {Ag+}}}$, i anions cromat, ${\displaystyle {\ce {CrO4^2-}}}$, de fórmula ${\displaystyle {\ce {Ag2CrO4}}}$. Té color marró vermellós i s'empra com indicador en les volumetries de precipitació.

Cromat d'argent

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	329,73035998 Da
Estructura química
Fórmula química	Ag₂CrO₄
SMILES canònic	Model 2D [O-][Cr](=O)(=O)[O-].[Ag+].[Ag+]
Identificador InChI	Model 3D

Història

Anells de Liesegang damunt gelatina

El cromat d'argent fou observat per primer cop pel químic francès Louis Nicolas Vauquelin (1763-1829) el 1789 en el transcurs de la recerca que el dugué a descobrir el crom.^[1] El 1827 el químic anglès E. F. Teschemacher obtingué cristalls de ${\displaystyle {\ce {Ag2CrO4}}}$ per reacció de nitrat d'argent i cromat de potassi i en pogué determinar els angles entre cares dels cristalls.^[2] Robert Warington el 1839 analitzà la seva composició.^[3] El 1896 el químic alemany Raphael E. Liesegang (1869-1947) descobrí que si s'impregnava amb cromat de potassi un gel estès damunt d'un vidre i a continuació s'hi tirava una gota de dissolució de nitrat d'argent apareixia un precipitat de cromat d'argent en cercles concèntrics, partint del punt on es diposita la gota, i separats una distància regular, que foren anomenats anells de Liesegang.^[4]

Propietats

El cromat d'argent cristal·litza en el grup espacial Pnma, en el sistema ortoròmbic.^[5] És molt poc soluble en aigua, només 0,028 g/l a 25 °C i 0,64 g/L a 100 °C. És soluble en àcid nítric i amoníac.^[6] Presenta una coloració roig porpra o vermell totxo. És sensible a la llum i ennegreix en exposar-se a ella per reducció del catió argent(1+) a argent metàl·lic.^[7]

Preparació

Es pot obtindre per precipitació seguint el mètode de Teschemacher fent reaccionar nitrat d'argent, ${\displaystyle {\ce {AgNO3}}}$, i cromat de potassi, ${\displaystyle {\ce {K2CrO4}}}$:

$${\displaystyle {\ce {AgNO3 + K2CrO4 -> Ag2CrO4 + KNO3}}}$$

Aplicacions

A les piles de liti-cromat d'argent formant part del càtode juntament amb grafit.^[8] Aquestes bateries es comercialitzaren en la dècada dels 1980, amb un voltatge inicial de 3,5 V. Se'n fabricaren de botó i rectangulars amb una energia específica de 200 W·h/kg i una densitat d'energia de 575 W·h/dm³. Degut a la toxicitat del cromat d'argent, aquest fou reemplaçat per l'òxid d'argent i vanadi ${\displaystyle {\ce {Ag2V4O11}}}$.^[9]

En química analítica com indicador de la valoració de clorurs amb nitrat d'argent (mètode de Mohr). Els clorurs, ${\displaystyle {\ce {Cl^-}}}$, són precipitats addicionant nitrat d'argent, ${\displaystyle {\ce {AgNO3}}}$, precipitant clorur d'argent, ${\displaystyle {\ce {AgCl}}}$ de color blanc. Una vegada precipitats tots els clorurs s'inicia la precipitació del cromat d'argent de color vermell totxo fàcilment detectable i que indica el punt final.^[10]

Fou emprat el 1873 pel metge italià Camillo Golgi (1843-1926) com a mètode de tenyit de les neurones i poder-les observar al microscopi, la qual cosa li va valer el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia del 1906 juntament amb Santiago Ramón y Cajal.^[11]

Ha sigut emprat com a pigment amb el nom de roig porpra, amb el codi CI 77825.^[12]