Coriosolites

Els coriosolites^[1] (llatí Coriosolitae o Curiosolitae) foren un poble celta esmentat per Juli Cèsar junt amb els vènets, unel·les, osismes i altres.^[2] Cèsar diu que tots ells eren tribus marítimes, és a dir amb territori a la vora del mar, i els situa a l'Armòrica (Bretanya). Plini el vell, que els dona el nom de cariosvelites, els esmenta junt amb els unel·les, diablintes i rèdons. Els seus veïns serien els rèdons a l'est; els vènets al sud; i els osismes a l'oest.

Coriosolites

Els pobles gals de l'actual Bretanya:   Osismes   Vènets   Coriosolites   Rèdons   Namnetes
Tipus	tribu
Part de	gals (armoricans)

Els coriosolites ocupaven probablement la comarca de l'actual ciutat de Saint-Malo, i la vila de Corseul, entre Dinan i Lamballe, hauria conservat el seu nom.

Etimologia

El nom dels coriosolites ens ha pervingut sota diverses formes llatinitzades : Coriosolitæ (variants Curiosolitæ, Coriosoliti)^[3] Coriosolites^[4] Coriosultes (variants Coricoriosuelites, Cariosuelites, Coriosuelites).^[5] Aquest nom és igualment atestat en singular en una inscripció gal·loromana: Coriosolis « Coriosolite ».^[6] S'hi pot reconèixer l'element cèltic corio- « exèrcit, tropa ».^[7][8][9] Aquest element^[a] és freqüent dins els etnònims gals (cf. els Uocorii « els dos exèrcits »; els Tricorii « els tres exèrcits », d'on venen el Trégor i Tréguier; els Petrucorii « els quatre exèrcits », d'on venen el Perigord i Perigús, etc.)^[9] i els antropònims, així com alguns topònims del tipus Coriallo / °Coriovallum (nom primitiu de Cherbourg) i Coriovallum, nom cèltic primitiu (s. III)^[10] de la vila de Heerlen als Països Baixos.

El segon element, -solit-, -suelit- o -sult-, és de significat desconegut.

Notes

1. El mot gal °corios « exèrcit » prové del cèltic comú °korios, del mateix significat, amb el qual es relacionen l'irlandès antic cuire « tropa, exèrcit », el gal cordd « tribu, clan; tropa », el bretó antic cor- i el bretó mitjà (cost-)cor « família; tropa ». Reposa sobre el protoindoeuropeu °kór-yo-s, literalment « grup, fragment », d'on « petita tropa armada », format sobre °kóros « acció de tallar; secció, divisió ». Del mot indoeuropeu procedeixen entre altres el germànic °harjaz « exèrcit » (cf. alemany Heer « exèrcit ») i el lituà kãrias « exèrcit ». Cf. Xavier Delamarre, op. cit., loc. cit.; Don Ringe, From Proto-Indo-European to Proto-Germanic, Oxford University Press, Oxford, 2006, p. 62-63