Graus de duresa general

El graus de duresa general (gDG) (de l'anglès: Degrees of general hardness (dGH)), conegut també com a grau alemany (Deutsche Härte/Grad deutscher Härte), a vegades representat com a (°dH), (GH) o (DH), és una unitat de mesura que es basa en la quantitat de ions de calci (Ca²⁺) o magnesi ((Mg²⁺), dissolt en una mostra d'aigua, determinant el nivell de duresa general (o total) de l'aigua, és a dir, el sumatori de la duresa temporal i permanent de l'aigua.

Com més gran sigui la quantitat de ions, major serà el grau dGH i més dura serà l'aigua.

Comparació

1 dGH es defineix com a 10 mg d'òxid de calci (CaO) per litre d'aigua, que és equivalent a 0,17832 mmol per litre de calci i/o ions de magnesi, ja que el CaO té una massa molar de 56,0778 g/mol.

En les proves d'aigua, les tires de paper sovint mesuren la duresa en parts per milió (ppm), on una part per milió es defineix com un mil·ligram de carbonat de calci (CaCO₃) per litre d'aigua. En conseqüència, 1 dGH correspon a 17.848 ppm, ja el CaCO₃ té una massa molar de 100.0875 g/mol.^[1]

Hi ha altres mesures utilitzades en major o menor freqüència per a descriure la duresa de l'aigua, com el grau anglès, francès o americà.^[2] La següent taula mostra la relació entre algunes d'aquestes unitats.^[3]

Unidat	Símbol	Referència	°dGH	°e	°TH	ppm	mmol/l
Grau alemany	°dGH	10 mg CaO/l	1	1.25	1.78	17.8	0.178
Grau anglès	°e	gra CaCO₃/gal (UK)	0.79	1	1.43	14.3	0.143
Grau francès	°TH	10 mg CaCO₃/l	0.56	0.70	1	10	0.1
ppm CaCO₃	ppm	1 mg CaCO₃/l	0,056	0,07	0,1	1	0,01
mmol/l	mmol/l	milimol/l	5,6	7,0	10	100	1

Encara que no existeix una convenció formal, a manera de conveniència, l'aigua pot ser classificada per la seva duresa d'acord amb la següent taula.^[4]

molt tova	0 a 70 ppm	0-4 dGH
tova	70-135 ppm	4-8 dGH
semidura	135-200 ppm	8-12 dGH
dura	200-350 ppm	12-20 dGH
molt dura	més de 350 ppm	més de 20 dGH