és una tecnologia que multiplexa un nombre de senyals portadors òptics en una sola fibra òptica utilitzant diferents longituds d'ona. From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
En l'àmbit de les comunicacions de fibra òptica, la multiplexació per divisió de longitud d'ona (amb acrònim anglès WDM) és una tecnologia que multiplexa un nombre de senyals portadors òptics en una sola fibra òptica utilitzant diferents longituds d'ona (és a dir, colors) de llumlàser.[1] Aquesta tècnica permet comunicacions bidireccionals sobre un sol fil de fibra, també anomenada dúplex per divisió de longitud d'ona, així com la multiplicació de la capacitat.[1]
Principi de funcionament WDM
El terme WDM s'aplica habitualment a una portadora òptica, que normalment es descriu per la seva longitud d'ona, mentre que la multiplexació per divisió de freqüència s'aplica normalment a una portadora de ràdio que es descriu més sovint per freqüència.[2] Això és purament convencional perquè la longitud d'ona i la freqüència comuniquen la mateixa informació. Concretament, la freqüència (en Hertz, que és cicles per segon) multiplicada per la longitud d'ona (la durada física d'un cicle) és igual a la velocitat de l'ona portadora. En el buit, aquesta és la velocitat de la llum, normalment indicada amb la lletra minúscula, c. A la fibra de vidre, és substancialment més lent, normalment unes 0,7 vegades c. La velocitat de dades en sistemes pràctics és una fracció de la freqüència de la portadora.
