David Omedes i Regàs

David Omedes i Regàs és un director de fotografia català, fill d'Eduard Omedes i Rosa Regàs i Pagès, i nebot d'Oriol Regàs.^[1] Ha treballat en documentals, pel·lícules de ficció, sèries, vídeo-clips i anuncis de televisió i és professor de muntatge cinematogràfic a l'Escola d'Arts Visuals LENS.^[2] Va començar en cinema el 1995 treballant en curtmetratges, el 1997 en la serie de TV3 Nova ficció. El 1999 debutà amb els llargmetratges Pepe Guindo i Shacky Carmine, amb què va guanyar el premi a la millor fotografia al Festival de Cinema d'Espanya de Tolosa de Llenguadoc.^[3] El seu treball a Salvador (Puig Antich) (2006), amb què va guanyar el premi a la millor fotografia als V Premis Barcelona de Cinema.^[4] El seu treball a Pretextos (2008) de Sílvia Munt li va valdre el premi a la millor fotografia al Festival de Màlaga.^[5] Pel seu treball a The frost (El gebre) va guanyar el Premi Gaudí a la millor fotografia.^[6] i el 2012 fou nominat pel seu treball a The Pelayos.

David Omedes i Regàs

Activitat
Ocupació	director de fotografia
Família
Mare	Rosa Regàs i Pagès
Germans	Anna Omedes i Regàs Mariona Omedes i Regàs Eduard Omedes i Regàs
Premis
(2010)  Gaudí a la millor fotografia

Filmografia

• Pepe Guindo (1999)
• Shacky Carmine (1999)
• A mi madre le gustan las mujeres (2002)
• Haz conmigo lo que quieras (2003)
• Febrer (2004)
• Coses que passen... (2006)
• Salvador (Puig Antich) (2006)
• Cobardes (2008)
• Pretextos (2008)
• 23-F: el dia més difícil del Rei (2009)
• The frost (El gebre)
• Lo mejor de Eva (2011)
• The Pelayos (2012)
• El Cafè de la Marina (2014)
• Perdona si te llamo amor (2014)
• Al costat de casa (2016)
• Pulsaciones (2016-2017)
• Toc Toc (2017)
• El cuaderno de Sara (2018)
• Dime quién soy (2020)