De la Ilíada

De l'Iliade, títol original en francès de De la Ilíada, és un assaig de Rachel Bespaloff (1895-1949) publicat el 1943. L'autora hi reflexiona sobre la guerra i la poesia a través de la lectura de grans obres com la Ilíada d'Homer, Guerra i Pau de Tolstoi i la Bíblia.^[1][2]

De la Ilíada

De l'Iliade
Tipus	obra literària
Autor	Rachel Bespaloff
Llengua	francès
Publicació	1943
Edició en català
Traductor	Rosa Rius Gatell
Gènere	assaig

L'obra tot i ser concisa, és considerada com la seva obra mestra i continua sent reeditada i traduïda.^[3] Bespaloff va començar el 1939 a escriure l'assaig i el va acabar en plena època agitada a la primavera del 1942, quan junts amb el seu amic, el catedràtic i filòsof Jean Wahl, va assajar de fugir de la França feixista i antisemita cap als Estats Units.^[4]

L'edició publicada a l'editorial Brentano i dirigida per Jacques Schriffin comptava amb un pròleg del mateix Jean Wahl.^[5] Justament en aquella època Simone Weil havia publicat L'Iliade ou le poème de la force (La Ilíada o el poema de la força), cosa que va preocupar Bespaloff per les similituds amb el seu text. Segurament ho va tenir en compte en el redactat final.^[6] La major diferència entre Weil i Bespaloff és que Weil condemna l'ús de la força mentrestant Bespaloff preconitza la necessitat de la resistència per defendre les «joies peribles de la vida».^[7][8] Ambdues tenen com a característica segons Fina Birulés «un amor comú per la poesia i la passió per la justícia».^[2] Considerats com dos assaigs essencials, van ser reeditats en un volum únic el 2005 en la traducció anglesa de McCarty.^[9]

L'obra es compon de set capítols, majoritàriament titulats amb noms de personatges homèrics que li permeten il·lustrar i exposar el pensament ètic que ella troba al món grec, així com contrastar-lo amb el de Tolstoi i l'Antic Testament. Altres fils temàtics que articulen el text són: la disputa entre poesia i història per a la transmissió del passat i la tradició, la tensió entre contingència i necessitat en l'opressió o fortuna dels individus, l'amistat i la pàtria com a espai d'autenticitat i, finalment, l'elaboració de conceptes com força, bellesa, justícia i vida.

El 1947 es va publicar la traducció anglesa a càrrec de Mary McCarthy, però no va satisfer l'autora i per això se'n van retallar alguns fragments. Per tal que el text no quedés massa curt a ull de l'editor, aquest va demanar a Hermann Broch que hi fes una introducció.^[6] Va ser traduït en català com De la Ilíada per Rosa Rius Gatell el 2012.^[8]