Declaració d'independència de Palestina
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La Declaració d'independència de Palestina va ser redactada pel poeta palestí Mahmud Darwix i proclamada per Iàssir Arafat, líder de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OLP) el 15 de novembre de 1988 a Alger.[1] Havia estat prèviament aprovada pel Consell Nacional Palestí, l'òrgan legislatiu de l'OLP, amb 253 vots a favor, 46 en contra i 10 abstencions.[2] Va ser llegida a la sessió de clausura del 19è Consell Nacional Palestí davant una ovació dels assistents. En acabar la lectura de la declaració, Arafat, com a president de l'OLP, va assumir el càrrec de "President de Palestina".[3]
Malgrat la proclamació unilateral de l'Estat de Palestina, al moment de la declaració l'OLP no exercia control sobre cap territori, i va designar Jerusalem com la capital de Palestina, que es trobava sota control d'Israel i era la capital declarada d'aquest estat.[4][n. 1] Per això, aquesta declaració d'independència va ser interpretada com un gest simbòlic.[1]
El 28 d'octubre de 1974, la cimera de la Lliga Àrab celebrada a Rabat va designar a l'OLP com "l'únic representant legítim del poble palestí, i va reiterar el seu dret a establir un Estat independent d'urgència".[5]
Reconegut per 94 països després de la seva proclamació, l'Estat palestí manca d'independència de facto, i la seva extensió geogràfica s'identifica generalment amb els Territoris Palestins[6] El gener de 2012, 130 països membres de l'ONU havien reconegut formalment l'Estat de Palestina.[7]
Remove ads
Notes
- La Llei Bàsica Palestina, aprovada pel CLP el maig de 2002, declara de forma inequívoca que "Jerusalem és la capital de Palestina" (font:Palestinian Basic Law).
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads