Lunar Gateway
Futura estació espacial From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La Lunar Gateway és un concepte d'estació espacial situada a l'espai cislunar que es preveu muntar en òrbita al voltant de la Lluna. Està previst que la Lunar Gateway serveixi com a centre de comunicació, laboratori científic i mòdul d'habitació per a astronautes dins del programa Artemis. És un projecte col·laboratiu multinacional: els participants inclouen la NASA, l'ESA, la JAXA, l'Agència Espacial del Canadà (CSA) i el Centre Espacial Mohammed Bin Rashid (MBRSC). Es preveu que sigui la primera estació espacial situada més enllà de l'òrbita terrestre baixa.[1][2]
S'espera que en la Lunar Gateway s'estudiïn les disciplines científiques següents: ciència planetària, astrofísica, observació terrestre, heliofísica, biologia espacial fonamental i salut humana.[3]
L'estació s'usaria com a punt d'aturada pel vehicle proposat Deep Space Transport, que és un concepte de vehicle reusable, amb propulsió elèctrica i química dissenyat específicament per a missions tripulades a Mart.[4]
La Gateway s'ha dissenyat per ser utilitzada en col·laboració amb empreses comercials com a estació de pas de missions tant robòtiques com tripulades a la superfície lunar i per viatges a Mart.
Remove ads
Components
Actualment (desembre de 2024), els plans de construcció de la Lunar Gateway inclouen aquests mòduls:
- El Power and Propulsion Element (PPE) serà usat per generar electricitat mitjançant un propulsor solar elèctric per a la resta de l'estació i actuarà també com a remolcador de la nau. Està previst enviar-lo, juntament amb el mòdul HALO, a finals de 2027.[5]
- El Habitation and Logistics Outpost (HALO) serà usat com a part habitable de l'estació. Comptarà, entre d'altres, amb capacitat de maneig de dades i comandament; d'emmagatzematge i distribució d'energia; volum d'estiba; control tèrmic; sistemes de comunicacions; sistemes de suport vital i control medioambiental, i un port d'acoblament de la nau Orion, que permetran donar suport a una tripulació de quatre persones durant almenys 30 dies. Està previst llançar-lo, juntament amb el mòdul PPE, a finals de 2027.[5]
- El European System Providing Refueling, Infrastructure and Telecommunications (ESPRIT) és un mòdul de serveis que construirà l'ESA. Proveirà capacitat addicional d'hidrazina i xenó, equipament de comunicacions i diversos paquets científics.[6] El mòdul ESPRIT consistirà en dues parts. La primera part, anomenada Lunar Link[7] subministrarà les comunicacions per a la miniestació Gateway. Es preveu el seu llançament a finals de 2027, junt amb el mòdul HALO. La segona part, anomenada Lunar View,[8] contindrà els dipòsits de combustible, ports d'acoblament i el passadís d'habitacions amb finestres petites. Es preveu llançar-lo al març de 2030, com a part de la càrrega de la nau tripulada Orion de la missió Artemis V.[9]
- El Lunar International Habitat Module (Lunar I-HAB) serà un mòdul d'habitació addicional construït per l'ESA, que inclourà contribucions d'altres socis de l'estació com ara un sistema de suport vital de la JAXA, aviònica i programari de la NASA i robòtica de l'Agència Espacial del Canadà (CSA).[10] Està previst llançar-lo a finals de 2028, com a càrrega de la nau tripulada Orion en la missió Artemis IV.[11]
- El Canadarm3 és un parell de braços robòtics remots, un gran i un petit, similar al que ja va operar en el transbordador espacial Space Shuttle (Canadarm) i el que ara opera a l'Estació Espacial Internacional Canadarm2, i associat al manipulador destre. El braç podrà operar de forma autònoma. Tanmateix, també serà capaç d'acceptar el control des d'estacions situades a la Terra o d'astronautes que es trobin a la Gateway.[12] El Canadarm3 serà la contribució de l'Agència Espacial del Canadà (CSA) a aquest programa internacional de construcció d'una estació orbital. Es preveu llançar-lo al març de 2030, com a part de la càrrega de la nau tripulada Orion de la missió Artemis V.[9]
- El Crew and Science Airlock Module serà utilitzat per realitzar activitats extravehiculars fora de l'estació espacial i podria tenir el port d'acoblament pel proposat Deep Space Transport. Serà construït pel Centre Espacial Mohammed bin Rashid (MBRSC), dels Emirats Àrabs Units.[13] El seu llançament està previst per al març de 2031, com a càrrega que transportarà la nau Orion de la missió Artemis VI.[14]
Remove ads
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads