Diclorometà

El diclorometà (DCM)—o clorur de metilè—és un compost orgànic amb la fórmula CH₂Cl₂. És un líquid incolor volàtil amb una aroma moderadament suau i que és molt usat com solvent. Encara que no és miscible amb aigua ho és amb molts solvents orgànics.^[1]

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Diclorometà

Substància química	tipus d'entitat química
Nom curt	DCM
Massa molecular	83,953 Da
Trobat en el tàxon	carxofera, Biflustra perfragilis, Garcinia mangostana, herbacol i Fragaria
Rol	carcinogen ocupacional i cancerigen
Estructura química
Fórmula química	CH₂Cl₂
SMILES canònic	Model 2D C(Cl)Cl
Identificador InChI	Model 3D
Propietats
Densitat	1,33 g/cm³ (a 20 ℃)
Solubilitat	2 g/100 g (aigua, 20 ℃)
Moment dipolar elèctric	1,6 D
Punt de fusió	−95 ℃ −95 ℃ −95,14 ℃
Punt d'ebullició	40 ℃ (a 760 Torr) 40 ℃ (a 101,325 kPa)
Moment dipolar elèctric	1,6 D
Pressió de vapor	350 mmHg (a 20 ℃)
Perill
Límit inferior d'explosivitat	13 % (V/V)
Límit superior d'explosivitat	23 % (V/V)
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps	85,75 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició a curt termini	433,75 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició sostre	0 mg/m³ (cap valor)
IDLH	7.981 mg/m³
Potencial d'escalfament global	11
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()
Altres
líquid inflamable

Història

El DCM es va preparar primer pel químic Henri Victor Regnault (1810–1878), qui el va aïllar d'una mescla de clorometà i de clor que havia estat exposat a la llum solar.

Producció

El DCM es produeix per reacció ja sigui amb el clorur de metil o el metà amb gas clor a 400–500 °C.

CH₄ + Cl₂ → CH₃Cl + HCl

CH₃Cl + Cl₂ → CH₂Cl₂ + HCl

CH₂Cl₂ + Cl₂ → CHCl₃ + HCl

CHCl₃ + Cl₂ → CCl₄ + HCl

El producte d'aquests processos és una mescla de clorur de metil, diclorometà, cloroform, i tetraclorur de carboni. Aquests compostos se separen per destil·lació.

Usos

El DCM és útil en molts processos químics. Pels problemes en la salut s'han cercat alternatives per aquestes aplicacions.^[1]

S'ha fet servir en pintures i com desgreixant. També en la descafeïnació del cafè i del te i per preparar extractes de saboritzants.^[2] Altres usos són per extreure la calor de petites diferències de temperatures, utilitzat per exemple en joguines com l'ocell que beu. També en certs plàstics.