Dislèxia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La dislèxia és un trastorn específic de l'aprenentatge de base neurobiològica que afecta la capacitat de llegir i escriure de manera fluida i precisa. Es basa en la dificultat d'identificar, comprendre i reproduir els símbols escrits.[1]
Es manifesta, entre d'altres, perquè la lectura de paraules no és global, sinó síl·laba a síl·laba o fins i tot so a so; l'omissió, substitució o la inversió de lletres. Es pot manifestar en la dificultat d'agafar la paraula globalment a primer cop d'ull, i un desxifratge lletra per lletra. A l'hora d'escriure, es pot presentar disgrafia (dificultat en la cal·ligrafia) i per errades d'ortografia natural i d'ortografia arbitrària.
La dislèxia és el trastorn d'aprenentatge més estudiat, afecta per igual a tots els gèneres i és un trastorn hereditari: el 40% dels germans i entre un 30% i un 50% de pares o mares d'un infant dislèctic també ho són. És persistent, és a dir, és presenta en totes les etapes de la vida, tot i que sovint les persones dislèctiques poden acabar llegint i escrivint amb normalitat.[2]
Les persones amb dislèxia poden presentar diverses dificultats en l'aprenentatge lectoescriptor. Per exemple, en la consciència fonològica, és a dir, problemes per identificar i manipular els sons que formen les paraules.
També poden tenir problemes en la descodificació, és a dir, dificultat per associar lletres amb els seus sons corresponents, i errors ortogràfics freqüents (substitució, omissió o inversió de lletres en escriure), així com lentitud en la lectura i escriptura. Això els pot suposar dificultats en la memòria de treball i problemes per retenir i manipular informació verbal a curt termini.[3]
Remove ads
Tipus de dislèxia
Dislèxia fonològica
És aquella que té la via fonològica afectada, i es caracteritza per:
- No haver correspondència so-grafia.
- Només s'empra la via lèxica: l'alumne/a llegeix per analogia (converteix una paraula desconeguda en una paraula coneguda)
- L'alumne/a simplifica la paraula
- Aprofita els elements més familiars. Per exemple, l'alumne/a llegiria “dormien” per “dormirien”.
- Aprofita la informació contextual.
En general, es pot detectar analitzant el registre de la lectura de l'alumne/a i comprovant que no n'hi ha correspondència so-grafia.
Dislèxia de superfície
És aquella que té la via lèxica afectada, i es caracteritza per:
- N'hi ha correspondència so-grafia.
- L'alumne/a comet errades en paraules estrangeres.
- Tarda el mateix temps en llegir paraules familiars que desconegudes.
- Té problemes de fluïdesa.
- Perd el sentit global del text: problemes de comprensió
En general, es pot detectar analitzant el registre de la lectura de l'alumne/a i comprovant que s'ha realitzat una lectura sil·làbica.
Les errades més comunes que fa una persona dislèxica de superfície són:
- Rotacions
- Inversions
- Confonen els fonemes, i els substitueixen
- Omissions
Exemple d'omissió - Contaminació: usen totes les lletres, però les ajunten de manera errònia.
- Dissociacions: fragmenten erròniament les paraules.
Remove ads
Intervenció
Cal decidir si es vol intervenir en la via afectada, pel que, es treballa el dèficit, o si, al contrari, es vol compensar la via afectada amb la via que té millor conservada. El següent quadre detalla allò que s'ha de treballar segons la via afectada i/o conservada:[4]
Remove ads
Referències
Vegeu també
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads