Torsimany

Un torsimany,^[1] (en català antic també trujamà) o dragoman,^[2][3] era un terme per designar els traductors que servien d'intermediari entre persones de llengües diferents. Totes dues paraules provenen del terme àrab ترجمان, turjumān, ‘intèrpret’, ‘traductor’.^[4][5]

Torsimany

Tipus d'ocupació	ésser humà

Era una persona capaç de transmetre les idees d'una llengua de manera oral a una altra sense traduir literalment. Amb la difusió del cristianisme, una religió basada en el text, l'exigència de divulgar l'evangeli per a donar-lo a conèixer a altres pobles donà importància a aquest ofici, ja que en el món antic els textos s'adaptaven més que no pas es traduïen.^[6]

A l'Orient hi havia de diverses menes de torsimanys: els que estaven al servei de les potències occidentals, acompanyaven els diplomàtics i els negociants en les seves relacions amb els orientals i residien a l'ambaixada o als consolats; i els que estaven al servei de la diplomàcia otomana a Istanbul i eren anomenats Dragomans de la Porta. Certes famílies monopolitzaven a Istanbul i als consolats del Llevant els llocs de dragoman, constituint veritables dinasties dels anomenats “joves de llengües”, de dragomans i de diplomàtics. Tal és el cas dels Chabert, Crutta, Dantan, Deval, Fleurat, Fonton, Fornetti, Pisani, Roboly, Salvago, Tarsia, Testa, Timoni o Wiet. Un altre torsimany cèlebre fou Gaspar Graziani i un dels torsimanys catalanoparlants destacats fou Anselm Turmeda.

L'Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (APTIC) va anomenar Torsimany la seva revista sobre traductologia, filologia i lingüística.^[7]

«	Andreu, amic, torsimany de metalls, d'on ha vingut la força i la vida que retrobem en la teva escultura	»
— Raimon, a la cançó Andreu, Amic[8]