Dramaturg

Un dramaturg (en grec; δραματουργός, de δρᾶμα, «drama», i έργον, «tasca») o autor teatral és un escriptor de textos literaris compostos per ser representats en un espai escènic. A aquests textos literaris del gènere de la dramatúrgia se'ls dona el nom d'obres teatrals o obres dramàtiques.^{[cal citació]}

Dramaturg

Tipus d'ocupació	escriptor
Camp de treball	dramatúrgia

Àngel Guimerà fou un dels dramaturgs en català més prolífics i reeixits.

Època Antiga

Els primers dramaturgs dels quals es té referència a la literatura occidental són els antics grecs, i les representacions més antigues daten del segle V a. C.. Aquestes obres són considerades clàssiques i encara són llegides com a punts de referència. Notables entre ells estan Èsquil, Sòfocles, Eurípides i Aristòfanes.^[1]

Anys més tard, el teatre és adoptat per l'Imperi Romà, encara que ho farà per la seva naturalesa pedagògica que transformarà en propagandística - per la seva capacitat romanitzadora - i el seu potencial com a entreteniment. Els seus autors més destacats són: Livi Andronic, Nevi, Plaute, Terenci i Sèneca.^[2]

Època medieval

A occident, per influx de l'Església el teatre passa a estar injuriat i encara que segueixi produint-se, fins i tot sota la tutela eclesiàstica com a element evangelitzador, no comptarà amb dramaturgs que passin a la posteritat, sent la majoria dels textos que han sobreviscut d'autors anònims.^[3][4]

Època moderna

Félix Lope de Vega y Carpio (1562-1635), un dels dramaturgs més famosos de la literatura castellana

Amb el restabliment del dinamisme comercial a Europa i l'aparició de noves entitats polítiques allunyades del control eclesial, el teatre torna a les ciutats ia les corts nobles.^[4]

• Juan del Encina
• Fernando de Rojas

Segle XVI

• Jean de la Péruse i Étienne Jodelle a França.
• Nicolau Maquiavel, Giovanni Fedini i Pietro Aretino a Itàlia.
• A Anglaterra, Thomas Kyd i Christopher Marlowe, que va ser assassinat en circumstàncies misterioses en una taverna de Londres i es diu que treballava com a espia.^[5]

Espanya també va ser un centre cultural i teatral molt important. Molts dramaturgs espanyols es compten entre els millors de tots els temps:^[6]

• Lope de Vega (anomenat "el fènix dels enginys" per Cervantes) va escriure més de 500 comèdies; entre les més famoses hi ha Fuenteovejuna, El caballero de Olmedo i La dama boba.
• Lope de Rueda
• Miguel de Cervantes, novel·lista i dramaturg, conegut pels seus Entremesos però també autor de la que és considerada avui la millor tragèdia del Segle d'or: La Numancia.

Segle XVII

A Anglaterra van destacar: William Shakespeare^[6] i Ben Jonson, amb quatre comèdies brillants que van consolidar la seva reputació com a dramaturg: Volpone (1606), Epicone o la dona silenciosa (1609), L'alquimista (1610) i La fira de Sant Bartomeu (1614).^[7]

A França va ser un gran renovador de l'escena Molière, però també són molt apreciats Pierre Corneille i Jean Racine.^[8]

A Espanya va destacar Pedro Calderón de la Barca, dramaturg tràgic. Les seves obres i actes sacramentals (forma que va portar a la seva màxima expressió) encara es continuen representant a tot el món. Algunes de les seves obres són: La vida es sueño, El gran teatro del mundo, El alcalde de Zalamea i El príncipe constante.^[9] Altres dramaturgs van ser Francisco de Rojas "Zorrilla", Juan Ruiz de Alarcón i Tirso de Molina, dramaturg conegut per les seves comèdies de fort contingut satíric. Es destaca per El burlador de Sevilla, on apareix per primer cop l'arquetip del burlador Don Joan, i per Don Gil de las calzas verdes.^[10] És també de destacar l'existència de dues dramaturges: Ana Caro de Mallén i Leonor Meneses Noronha.^[11]

Època contemporània

Amb el desenvolupament de les ciutats es consolida el teatre a la italiana i amb ell es multiplica la maquinària teatral.^[12]

Segle XVIII

A Alemanya destaca Johann Wolfgang von Goethe i el seu Faust, però també Friedrich Müller i Gotthold Ephraim Lessing.

A França són representades obres de Voltaire, Marquès de Sade i de Pierre-Augustin de Beaumarchais, com Il barbiere di Siviglia.

A Espanya són coneguts Ramón de la Cruz, creador de sainets com Las castañeras picadas, José Cadalso, Félix Enciso Castrillón i Leandro Fernández de Moratín, creador d'El sí de las niñas.^[13][14]

Segle XIX

• Henrik Ibsen, creador de Casa de nines
• Friedrich Schiller, creador de Guillem Tell
• August Strindberg.

En castellà són coneguts Duc de Rivas, José Zorrilla, José Echegaray, Àngel Guimerà, Manuel Bretón de los Herreros i Miguel de Unamuno.

A França destaquen Alfred Jarry, Maurice Maeterlinck i Victor Hugo.

A Rússia són representatius Anton Txékhov, Nikolai Gógol i Aleksandr Pushkin.

Segle XX

Al Regne Unit es van fer coneguts: Harold Pinter, T. S. Eliot, Tom Stoppard, Ben Elton i John Osborne.

En francès, van destacar: Samuel Beckett (en francès i anglès), Albert Camus amb obres com Calígula o El Malentès; Eugène Ionesco creador d'obres com La cantant calba,

A Itàlia són coneguts Luigi Pirandello, Eduardo De Filippo i Dario Fo.

Als Estats Units van destacar Arthur Miller i Tennessee Williams, creador d'obres com Un tramvia anomenat Desig, La gata sobre la teulada de zinc calenta o La nit de la iguana.

A Espanya i Hispanoamèrica el segle passat es van fer coneguts:

• Rafael Alberti
• Alejandro Casona, qui va escriure, entre altres: La sirena varada, La dama del alba, Los árboles mueren de pie, Nuestra Natacha i El caballero de las espuelas de oro.
• Federico García Lorca creador d'obres com La casa de Bernarda Alba, Bodas de sangre i Yerma.
• Max Aub
• Fernando Arrabal creador d'obres com Fando y Lis
• El cubà José Triana.
• Antonio Buero Vallejo, amb obres com Historia de una escalera, El sueño dela razón o La Fundación.
• José Sanchis Sinisterra
• José Luis Alonso de Santos
• Carlos Gorostiza
• Rodolfo Usigli
• Hugo Argüelles

Vegeu també

• Literatura
• Teatre