Driven: Els reis de la Fórmula 1

Driven: Els reis de la Fórmula 1 (títol original: Driven) és una pel·lícula estatunidenca del 2001 dirigida per Renny Harlin i protagonitzada per Sylvester Stallone, qui també en fou productor i escriptor. Ha estat doblada al català^[1]

Driven: Els reis de la Fórmula 1

Driven
Fitxa
Direcció	Renny Harlin
Protagonistes	Sylvester Stallone Burt Reynolds Kip Pardue Stacy Edwards Til Schweiger Gina Gershon Estella Warren Cristián de la Fuente Robert Sean Leonard Victor Luis Zuñiga
Producció	Warner Bros. Elie Samaha Sylvester Stallone
Dissenyador de producció	Charles Wood
Guió	Neal Tabashcnick Sylvester Stallone
Música	Era
Fotografia	Mauro Fiore
Productora	Franchise Pictures i Warner Bros.
Distribuïdor	Warner Brothers
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	2001
Durada	116 min
Idioma original	castellà alemany anglès
Rodatge	Ontario i Vancouver
Color	en color
Format	2.35:1
Pressupost	94.000.000 $
Descripció
Gènere	Acció Drama
Qualificació MPAA	PG-13
Tema	automòbil
Lloc web	what-drives-you.com

Argument

La pel·lícula tracta sobre les coses i curses de cart i la dura vida d'un talentós pilot novell (Pardue) que ha de bregar amb els seus rivals i l'enorme fenomen de l'espectacle internacional. El cap d'equip (Reynolds) contracta un corredor veterà retirat, Joe Tanto (Sylvester Stallone) per donar suport a les curses i moralitzar el novell.^[2]

Repartiment

• Sylvester Stallone - Joe Tanto
• Burt Reynolds - Carl Henry
• Kip Pardue - Jimmy Bly
• Stacy Edwards - Lucretia Clan
• Til Schweiger - Beau Brandenburg
• Gina Gershon - Cathy Heguy
• Estella Warren - Sophia Simone
• Cristián de la Fuente - Memo Moreno
• Robert Sean Leonard - Demille Bly
• Victor Luis Zuñiga - Joe nen

Rebuda

La pel·lícula tingué una gran campanya publicitària de 10 milions de dòlars, però fou un fracàs comercial, i només recaptà 32 milions de dòlars partint d'un pressupost de 72 milions.^[3]

La pel·lícula rebé males crítiques, amb el consens de Rotten Tomatoes descrivint «personatges insuficientment desenvolupats, una dinàmica de pantalla ximple, i obvis efectes CG». Quan Jay Leno aparegué com a crític convidat al programa de televisió Ebert & Roeper, tant Leno com Richard Roeper descrigueren Driven com «la pitjor pel·lícula de cotxes mai feta, i una descripció terrible de les curses de cotxes».