Universitat del País Basc
universitat pública al País Basc From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La Universitat del País Basc (basc: Euskal Herriko Unibertsitatea, oficialment: Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea, abreujada UPV/EHU) és una universitat pública del País Basc amb presència a tot el territori, fundada el 1980 a partir de la Universitat de Bilbao.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El seu lema és Eman ta zabal zazu (“Dona i divulga-ho”), que és un vers de la cançó Gernikako Arbola, un himne basc del segle XIX. El logotip de la universitat va ser dissenyat per l'escultor Eduardo Chillida durant la dècada de 1970 i es va convertir en un símbol reivindicatiu durant la Transició democràtica espanyola.
Remove ads
Campus universitaris
Una de les característiques de la UPV/EHU és la dispersió geogràfica de les seves facultats i escoles. La universitat es distribueix en tres campus, dels qual cadascun correspon a una de les províncies basques: Biscaia, Guipúscoa i Àlaba. La universitat utilitza oficialment els noms en basc per als campus, excepte en el cas d'Àlaba:
- Campus de Guipúscoa
- Campus de Biscaia
- Campus d'Àlaba
Campus de Biscaia
El Campus de Biscaia té la seu central a la localitat de Leioa, a 11 km del centre de Bilbao, en l'emplaçament de l'antiga Universitat de Bilbao, i s'estén a altres localitats.
Leioa - Erandio
L'extens campus original de Leioa, inaugurat el 1972, és un exemple d'arquitectura “salvatge”, amb formigó vist (béton brut), teulades planes i elements estructurals i funcionals a la vista. Les zones per a vianants s'alcen sobre pilars, imitant palafits, i hi ha un nivell inferior que serveix com a garatge i per a la circulació de vehicles. Aquest nivell inferior es dissimula en els desnivells del terreny. El nivell superior compta amb zones verdes elevades, amb arbres plantats a nivell del sòl.
El deteriorament del campus de Leioa, que gairebé no ha rebut rehabilitacions significatives des que es va crear, va forçar l'elaboració d'un pla de reforma amb un pressupost de 80 milions d'euros. Aquest pla preveu adaptar el campus als vianants, eliminar els garatges existents i ubicar les facultats a nivell de terra, així com renovar totes les instal·lacions i crear una xarxa de carrils bici i parcs. Les obres es van engegar en acabat el curs 2005/2006.
Actualment rep el nom oficial de Campus de Leioa-Erandio a causa de l'extensió recent fora dels límits municipals de Leioa i de la inauguració de les noves instal·lacions esportives el 2005. En aquest campus es troben el vicerectorat del Campus de Biscaia i el rectorat de la Universitat del País Basc. S'hi troben també la Facultat de Ciència i Tecnologia, la Facultat de Medicina i Odontologia, la Facultat de Ciències Socials i de la Comunicació, la Facultat de Belles Arts, l'Escola Universitària de Relacions Laborals, l'Escola Universitària d’Infermeria i la unitat delegada de la Facultat de Dret del Campus de Guipúscoa.
Bilbao
A la ciutat de Bilbao es troben alguns dels centres més importants del Campus de Biscaia:
- Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Sarriko (Ibarrekolanda, Sarriko).
- Escola Universitària de Magisteri (Deusto)
- Escola Superior d'Enginyers (Sant Mamés)
- Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Indústrial (La Casilla).
- Escola Universitària d'Estudis Empresarials (Centre).
- Aules de l'Experiència (Centre)
- Col·legi Major Miguel de Unamuno (Sant Ignasi).
Portugalete
- Escola Tècnica Superior de Nàutica i Màquines Navals.
Baracaldo
- Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Minera i Obres Públiques.
Campus de Guipúscoa
El Campus de Guipúscoa es distribueix entre Sant Sebastià i Eibar.
Sant Sebastià
A Sant Sebastià les diferents facultats i escoles universitàries, que estaven abans distribuïdes per tota la ciutat, han anat agrupant-se en el barri d'Ibaeta, on formen l'anomenat Campus d'Ibaeta, en el qual estudien aproximadament el 25 % dels estudiants de tota la universitat. Aquí es troben:
- Facultat de Ciències Químiques.
- Facultat de Dret.
- Facultat de Psicologia.
- Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació.
- Facultat d'Informàtica. Va ser fundada el 1976 per impartir la llicenciatura d'informàtica. Pertany al grup de les tres primeres Facultats creades a Espanya, juntament amb la Facultat d'Informàtica de Barcelona i la Facultat d'Informàtica de Madrid. Un dels 18 grups d'investigació de la facultat, el Grup IXA, ha fet diverses aportacions en investigació i en aplicacions pràctiques del basc (corrector ortogràfic, consulta de diccionaris en línia, cercador de documents, sistema de traducció, etc.), col·laborant en paral·lel des de 1986 amb grups catalans en el desenvolupament de tècniques de processament de llenguatge natural.[1][2][3]
- Escola Tècnica Superior d'Arquitectura.
- Escola Universitària Politècnica de Sant Sebastià.
- Escola Universitària d'Estudis Empresarials.
- Escola Universitària de Magisteri de Sant Sebastià.
- Escola Universitària d'Infermeria (Ciutat Sanitària de Sant Sebastià)
- Unitat Docent de Medicina (a l'Escola Universitària d'Infermeria)
- Aules de l'Experiència.
Eibar
- Escola d'Enginyeria Tècnica Industrial. Situada en un complex universitari que inclou, a més a més, un poliesportiu i una residència d'estudiants.
Campus d'Àlaba
El Campus d'Àlaba engloba el 15 % dels estudiants de la universitat. Aquest campus es troba a la zona sud de Vitòria i hi ha una residència, una biblioteca, un aulari i un pavelló esportiu. Aquí es troben:
- Facultat de Farmàcia.
- Facultat de Lletres.
- Escola Universitària d'Enginyeria.
- Escola Universitària de Magisteri.
- Escola Universitària de Treball Social.
- Escola Universitària d'Estudis Empresarials.
- Facultat de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport.
- Unitat Docent de Medicina (fora del campus)
- Aules de l'Experiència.
A més, hi ha un centre públic adscrit a la Universitat del País Basc: l'Escola Universitària d'Infermeria.
Remove ads
Cursos d'estiu
La Universitat del País Basc fa els seus cursos d'estiu, [Enllaç no actiu] creats el 1981, a Sant Sebastià. Es tracta d'una sèrie de conferències, xerrades, cursos i classes magistrals sobre diverses matèries dels diferents camps del saber. Amb un prestigi creixent, en l'edició 2006 (el seu XXV aniversari) va comptar amb Noam Chomsky com a conferenciant, entre d'altres destacades personalitats.
Personalitats lligades a la universitat
Professors
- Manuel Agud Querol, lingüista, un dels fundadors de la universitat.
- Joseba Arregui, professor de sociologia, membre de la plataforma Aldaketa I exconseller de Cultura del Govern Basc.
- Pedro Miguel Etxenike Landiríbar, catedràtic de Física de la Matèria Condensada i Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica.
- Fernando Savater, escriptor i filòsof.
- Francisco Letamendia Belzunce Ortzi, escriptor i expolític.
- Laura Mintegi, escriptora i periodista.
- Koldo Gorostiaga Atxalandabaso. Es va doctorar a la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre dret del treball el 1966. Ha treballat com a professor titular a les universitats de Barcelona i Pau. També a Nantes, Bordeus i París. Va ser diputat al Parlament Europeu entre 1999 i 2004.
- Ibon Sarasola, escriptor basc en llengua basca. Professor de la Universitat de Barcelona entre 1987 i 1998.
- Lydia Zapata Peña, arqueòloga, arqueobotànica, professora i investigadora.
Alumnes
- María Jesús San Segundo, exministra d'Educació (2004-2006).
- Jon Sistiaga Escudero, periodista.
- Juan José Ibarretxe, Lehendakari (1999-2009).
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads