Eastern European Time

Hora d'Europa Oriental (EET), per les seves sigles en anglès Eastern European Time) és un dels noms del fus horari situat dues hores avançat al Temps Universal Coordinat (UTC+2). És emprat en nombrosos països d'Europa oriental, del nord d'Àfrica i alguns països d'Orient Mitjà.^[1][2]

Zones horàries d'Europa:

Blau clar	Hora d'Europa Occidental (UTC+0)
Blau	Hora d'Europa Occidental (UTC+0) Hora d'Europa Occidental d'Estiu (UTC+1)
Vermell	Hora d'Europa Central (UTC+1) Hora d'Europa Central d'Estiu (UTC+2)
Groc	Hora de Kaliningrad (UTC+2)
Caqui	Hora d'Europa Oriental (UTC+2) Hora d'Europa Oriental d'Estiu (UTC+3)
Verd clar	Hora de Moscou (UTC+3)

Els colors clars indiquen els països sense horari d'estiu.

Durant els mesos d'hivern, els països que fan servir aquest fus horari tenen una diferència de 2 hores respecte al temps universal coordinat. En canvi, durant l'estiu, la majoria d'aquests països assoleixen una diferència de 3 hores respecte a l'horari UTC (l'anomenada Hora d'estiu d'Europa oriental, EEST) per tal d'estalviar energia.

Països que la utilitzen

Un país que fa servir l'horari d'Europa oriental durant tot l'any és:

• Líbia

Els següents països, o parts d'aquests, fan servir l'hora d'Europa oriental durant l'hivern:

• Belarús, entre 1922 i 1930, i des de 1991
• Bulgària, des de 1894
• Egipte
• Estònia, entre 1921 i 1940, i des de 1989
• Finlàndia, des de 1921
• Grècia, des de 1916
• Israel
• Jordània
• Letònia, entre 1926 i 1940, i des de 1989
• Líban
• Lituània, el 1920 i des de 1989
• Moldàvia, entre 1924 i 1940, i des de 1991
• Palestina
• Romania, des de 1931
• Síria
• Turquia, des de 1910, excepte el període 1978-1985
• Ucraïna, entre 1924 i 1930, i des de 1990
• Xipre

Entre 1922 i 1930, i novament entre 1991 i 1992, Moscou i la Rússia més occidental empraren també l'horari d'Europa Oriental. A Polònia fou utilitzat entre 1918 i 1922.

En el sentit contrari, durant la Segona Guerra Mundial, Alemanya va fer servir l'horari d'Europa central (CET) als territoris ocupats de l'Europa oriental.

Principals àrees metropolitanes

Les principals ciutats situades en aquest fus horari són:

• Ankara, Turquia
• Atenes, Grècia
• Beirut, Líban
• Bucarest, Romania
• Chişinău, República de Moldàvia
• Cluj-Napoca, Romania
• Constanţa, Romania
• Damasc, Síria
• Esmirna, Turquia
• Hèlsinki, Finlàndia
• Iaşi, Romania
• Istanbul, Turquia
• Jerusalem, Israel
• Khàrkiv, Ucraïna
• Kíiv, Ucraïna
• Lviv, Ucraïna
• Minsk, Belarús
• Nicòsia, Xipre
• Riga, Letònia
• Sofia, Bulgària
• Tallinn, Estònia
• Tel-Aviv, Israel
• Tessalònica, Grècia
• Vílnius, Lituània