Egialeu (fill d'Ínac)

Egialeu (en grec antic: Αἰγιαλεύς 'Aigialeus') va ser, segons la mitologia grega, el fill gran d'Ínac i de la nimfa Mèlia, segons diu Apol·lodor,^[1] i, per tant, germà de Foroneu i de Fegeu.^[2]

No s'ha de confondre amb Egialeu.

Egialeu

Tipus	personatge mitològic grec
Dades
Gènere	masculí
Família
Mare	Mèlia
Pare	Ínac i Foroneu
Fills	Europs
Germans	Foroneu
Altres
Càrrec	rei de Sició i Rei d'Acaia
Equivalent	Egialeu

Va donar nom (Egialea) al territori que després es va conèixer amb el de Peloponès, ja que havia mort sense fills, i en el seu honor es va anomenar així el territori sobre el que governava.^[1]

Segons un escoli d'Eurípides, es fill de Foroneu i de Peito (un personatge diferent de Peito, l'oceànide) i en aquest cas seria germà d'Apis, rei d'Argos.^[3] Va ser el pare d'Èurops, l'heroi epònim de les terres d'Europa.^[4] Algunes fonts més tardanes diuen que Egialeu va ser anterior a Ínac, i que el seu fill Èurops el va succeir com a rei al país d'Egialea. I expliquen que va ser rei quan Belos era rei d'Egipte.^[5]

Pausànias i la tradició posterior diuen que Egialeu era rei d'una ciutat al golf de Corint. El geògraf diu que el territori situat entre l'Èlida i Siciònia, que s'estén cap al mar i que després s'anomenava Acaia antigament es deia Egíal i l'habitaven els egialeus, per Egialeu, que va ser rei de Sició.^[6] El gramàtic Càstor diu que Egialeu va ser el primer dels reis de Sició i que va governar cinquanta-dos anys.^[7]