Elàfode

L'elàfode (Elaphodus cephalophus) és un parent pròxim del muntjac. Viuen una mica més al nord en una àmplia zona del centre de la Xina i el nord-est de l'Índia i Myanmar. Es limita als hàbitats de boscos de muntanya fins a 4.500 m sobre el nivell del mar, fent-ne difícil l'estudi. Encara que pateixi la pèrdua d'hàbitats, no es considera en perill d'extinció. Com a cérvol, és petit; fa uns 50-70 cm, encara que és més gran que els muntjacs (exceptat el muntjac gegant, que també viu en altes altituds). Té banyes petites i, com les espècies afins, els mascles tenen ullals curts. Es camufla molt bé, l'element més destacat n'és un floc de cabells negres sobre el front. L'elàfode té una cua blanca, igual que el cérvol de Virgínia, i l'utilitza com a senyal d'alerta de depredadors, de manera similar a aquest altre.

Elaphodus cephalophus, exemplar dissecat. Si s'amplia la imatge, es poden observar clarament els ullals que té

Elàfode

Elaphodus cephalophus
Dades
Període de gestació	180 dies
Longevitat màxima	22,7 anys
Pes	23,5 kg
Nombre de cries	1
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN	7112
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Artiodactyla
Família	Cervidae
Tribu	Muntiacini
Gènere	Elaphodus
Espècie	Elaphodus cephalophus H. Milne-Edwards, 1872

Referències

• Deer Specialist Group (1996). Elaphodus cephalophus. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12 maig 2006 (en anglès).