Ingeni sucrer

Es denomina ingeni^[1] de sucre o enginy de sucre,^[2][3] o simplement ingeni/enginy (en portuguès engenho, en espanyol ingenio), a una antiga hisenda colonial americana (amb precedents a les illes Canàries i a Gandia) amb instal·lacions per processar canya de sucre per tal d'obtenir-ne sucre, melassa, rom, alcohol i altres productes. Té el seu antecedent en el trapig, on l'escala de producció era molt petita i, al seu torn, l'enginy va ser substituït per les grans centrals sucreres modernes que es van desenvolupar al segle xx. Tot i que la canya de sucre no és un cultiu endèmic americà, introduït per Colom al seu segon viatge, es va adaptar ràpidament a les terres intertropicals americanes. Va ser seguit pels portuguesos i altres europeus generant grans cultius, fins al punt que els majors productors mundials de sucre es troben en aquest continent, especialment al Brasil.

Ingeni sucrer en funcionament, Pernambuco (Brasil), dècada de 1950

L'Ingenio Bolívar

Canal d'adducció per al molí d'aigua

L'Ingenio Bolívar es troba en una antiga hisenda de la família de Simón Bolívar, situada a San Mateo, a l'estat d'Aragua (Veneçuela), i és un magnífic exemple d'aquest tipus d'institució o empresa agroindustrial, que es va iniciar durant l'època colonial iberoamericana. Consta d'un canal d'adducció, una roda hidràulica, un forn (amb la xemeneia visible a la imatge de la dreta) –que era alimentat amb la remolta de la canya com a combustible– i les calderes, les basses i els alambins que s'usaven per produir pa de sucre, sucre o rom. Actualment, és la seu del Museu de la Canya de Sucre, dins el mateix ingeni, i d'un museu militar instal·lat a la casa de dalt.

Vegeu també

• Sucre
• Hisenda
• Trapig
• Valle de los Ingenios
• Casa-Grande & Senzala