Eric Clapton

Eric Patrick Clapton Shaw (Ripley, Surrey, Anglaterra, 30 de març de 1945) és un guitarrista, cantant i compositor de rock i blues, conegut per la seva mestria amb la guitarra elèctrica, en concret amb la seva Stratocaster.^[1] És conegut amb el renom de "Slowhand" (Mà lenta), des de la seva època a The Yardbirds. Clapton és membre del Saló de la Fama del Rock per partida triple; per ser membre de The Yardbirds, de Cream i per la seva carrera en solitari. A la vista de molts crítics, Clapton ha estat un dels artistes més respectats i influents de tots els temps.^[2] A més, apareix al lloc número 4 de la llista dels "100 millors guitarristes de tots els temps"^[3] i en el lloc número 53 de l'especial "100 Greatest Artists"^[4] de la revista Rolling Stone.

Eric Clapton
CBE

Eric Clapton, juny de 1977.
Biografia
Naixement	Eric Patrick Clapton Shaw 30 març 1945 (80 anys) Ripley (Anglaterra)
Altres noms	Slowhand (Mà lenta)
Formació	Universitat de Kingston The Hollyfield School and Sixth Form Centre (en)
Lateralitat	dretà
Activitat
Ocupació	Guitarrista Cantant Compositor
Activitat	1963 − present
Membre de	Derek and the Dominos (1970–1971) Blind Faith (en) (1969–1969) Cream (1966–1968) John Mayall & the Bluesbreakers (1965–1966) The Yardbirds (1963–1965) The Dirty Mac The All-Stars
Gènere	Rock, blues, blues rock, rock psicodèlic, jazz fusió i rock dur
Estil	Blues Rock Hard rock Blues rock Rock psicodèlic
Instrument	Guitarra elèctrica Guitarra acústica Veu
Segell discogràfic	Warner Bros. Records Atco Records Polydor
Company professional	The Yardbirds, John Mayall & the Bluesbreakers, Powerhouse, Cream, The Beatles, George Harrison, The Dirty Mac, Blind Faith, Sheryl Crow, Freddie King, J.J. Cale, The Plastic Ono Band, Delaney, Bonnie & Friends, Derek and the Dominos, John Mayer, T.D.F.
Participà en
13 juliol 1985	Live Aid
1r agost 1971	The Concert for Bangladesh
Família
Cònjuge	Melia McEnery (2002–) Pattie Boyd (1979–1989), divorci
Parella	Lory Del Santo (1985–1989) Yvonne Kelly (1983–1985)
Fills	Conor Clapton  () Lory Del Santo
Premis
(2006)  Premi Grammy a la carrera artística (2004)  Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic (2000)  Rock and Roll Hall of Fame  Silver Clef Award
Signatura
Lloc web	ericclapton.com

El seu estil musical ha experimentat diversos canvis durant la seva carrera, però les seves arrels sempre han estat profundament lligades amb el blues. És reconegut com un innovador en diverses etapes de la seva carrera, practicant el blues rock amb John Mayall's Bluesbreakers i The Yardbirds, i el rock psicodèlic amb Cream, a més d'haver tocat estils molt diversos a la seva etapa en solitari; Delta blues al seu àlbum Me and Mr. Johnson, pop a la seva cançó "Change the World" o reggae a la versió de la cançó de Bob Marley ("I shot the Sheriff"). Possiblement el gran èxit fou la cançó Layla de la seva època amb Derek and the Dominos.

L'any 1999 va fundar el Crossroads Guitar Festival, que són una sèrie de concerts benèfics i festivals musicals que recapten fons per al Crossroads Centre, un centre de tractament de la drogoaddicció establert a l'illa d'Antigua.

Influències

Clapton ha tocat temes d'artistes molt diversos, però sobretot de Robert Johnson i J.J. Cale. Altres artistes que ha homenatjat són Bob Marley, Bo Diddley i Bob Dylan. Segons cità, les seves influències principals han estat Freddie King, B. B. King, Albert King, Buddy Guy, Hubert Sumlin i Robert Johnson. Clapton digué de Johnson:

«

"... el músic de blues més important que mai ha existit. Ell era el veritable, absolutament, mai he trobat res amb més sentiment que Robert Johnson. La seva música és el plor més potent que pots trobar en una veu humana, de veritat... semblava resonar amb quelcom que jo sempre vaig sentir.[5]"

»

Músics

Membres en algun moment de la seva carrera en solitari

• Albert Lee - guitarra, veus, cors.
• Mark Knopfler - guitarra.
• Andy Fairweather-Low - guitarra, cors.
• Phil Palmer - guitarra.
• Ry Cooder - guitarra.
• George Terry - guitarra, cors.
• Alan Darby - guitarra.
• Tim Renwick - guitarra.
• Roger Waters - veus, guitarra, baix.
• Michael Kamen - teclat.
• Alan Clark - piano, teclat.
• Gary Brooker - teclat, cors.
• Chuck Leavell - piano, teclat, orga hammond.
• Greg Phillinganes - teclat, orga hammond, cors.
• Billy Preston - orga hammond.
• David Sancious - teclat, guitarra, harmònica, cors.
• Chris Stainton - piano, teclat.
• Mel Collins - saxòfon.
• Dave Bronze - baix.
• Dave Merkee - baix.
• Nathan East - baix, veus, cors.
• Pino Palladino - baix.
• Carl Radle - baix, guitarra.
• Paulinho Da Costa - percussió.
• Phil Collins - bateria, veus.
• Ray Cooper - percussió.
• Jim Gordon - bateria, piano.
• Jeff Porcaro - bateria.
• Steve Ferrone - bateria.
• Henry Spinetti - bateria.
• Steve Gadd - bateria.
• Ricky Lawson - bateria.
• Andy Newmark - bateria.
• Jamie Oldaker - bateria.
• Yvonne Elliman - veus, cors, guitarra.
• Katie Kissoon -cors.
• Marcy Levy - veus, cors, harmònica.
• Tessa Niles -cors.
• Joe Sample - piano, Wurlitzer.
• Dorren Chanter - veus.
• Peter Robinson - sintetitzadors.
• Dick Sims - teclat.
• Donald Dunn - baix.

Discografia

• Àlbums d'estudi

Any	Títol	Discogràfica	RIAA (U.S.A)
1970	Eric Clapton	Atco (primera edició USA), Polydor	Cap
1974	461 Ocean Boulevard	RSO	Or[6]
1975	There's One in Every Crowd	RSO	Cap
1976	No Reason to Cry	Polydor	Cap
1977	Slowhand	Polydor	Triple Platí[7]
1978	Backless	Polydor	Platí[8]
1981	Another Ticket	Polydor	Or[9]
1983	Money and Cigarettes	Warner Bros. Records	Cap
1985	Behind the Sun	Warner Bros. Records	Platí[10]
1986	August	Reprise Records	Or[11]
1989	Journeyman	Reprise Records	Doble Platí[12]
1994	From the Cradle	Reprise Records	Triple Platí[13]
1998	Pilgrim	Reprise Records	Platí[14]
2000	Riding with the King amb B. B. King	Reprise Records	Doble Platí[15]
2001	Reptile	Reprise Records	Or[16]
2004	Me and Mr. Johnson	Warner Bros. Records	Or[17]
2004	Sessions For Robert J	Warner Bros. Records	Cap
2005	Back Home	Reprise Records	Or[18]
2006	The Road to Escondido amb J.J. Cale	Reprise Records	Or[19]

Bandes sonores

Clapton ha col·laborat a diverses bandes sonores, ja sigui aportant cançons o component cançons noves. Resum:

• Mean Streets (1973) - "I Looked Away"
• The Hit (1984) - Banda sonora completa
• Back to the Future (1985) - "Heaven Is One Step Away"
• El color del dinero (1986) - "It's In The Way That You Use It"
• Lethal Weapon 2 (1988) - "Knockin' On Heaven's Door"
• Un dels nostres (Goodfellas) (1990) - "Layla" i "Sunshine of Your Love"
• Rush (1991) - Banda sonora completa
• Wayne's World (1992) - "Loving your Loving"
• Los amigos de Peter (1992) - "Give Me Strength"
• Lethal Weapon (1992) Contribució en la producció i escriví juntament amb Sting "It's Probably Me" i "Runaway Train" juntament amb Elton John.
• True Lies (1994) - "Sunshine of Your Love"
• Twister (1996) - "Motherless Child"
• Phenomenon (1996) - "Change the World"
• Patch Adams (1998) - "Let It Rain"
• Lethal Weapon 4 (1998) - "Pilgrim"
• City Of Angels (1998) - "Further On Up The Road"
• Novia a la fuga (1999) - Blue Eyes Blue
• La nostra història (The Story of Us) (1999) - "(I) Get Lost"
• Dancing At The Blue Iguana (2000) - "River of Tears"
• A Knight's Tale (2001) - "Further On Up The Road"
• Escuela de rock (2003) - "Sunshine Of Your Love"
• Starsky & Hutch (2004) - "Cocaine"
• Una pandilla de pelotas (2005) - "Cocaine"
• Lord of War (2005)- "Cocaine"

Filmografia i videografia

• "Farewell Cream" (1968)
• "Rock And Roll Circus" (1968)
• "The Concert For Bangladesh" (1971)
• "Film About Jimi Hendrix" (1973)
• "Tommy" (l'ópera rock de The Who) (1974)
• "Circasia" (1975)
• "The Last Waltz" (Martin Scorsese) (1976)
• "Eric Clapton's Rolling Hotel" (1978)
• "Water" (1985)
• "Hail Hail Rock N Roll" (1986)
• "Blues Brother's 2000 " (1998)
• "Concert For George" (2002)

Documentals:

• "Can You Hear The Wind Howl" (1997)
• "Tom Dowd: The Language of Music" (2003)
• "J.J. Cale To Tulsa and Back" (2006)
• "Before The Music Dies" (2006).

Bibliografia seleccionada

• Steve Turner, "Conversations with Eric Clapton" (Londres: Abacus, 1976)
• Ray Coleman, Clapton! The Authorised Biography (Warner Books, 1985; publicada originalment sota el títol de "Survivor")
• D. Widgery, Beating Time (Chatto & Windus, 1986)
• Fred Weiler, Eric Clapton (Smithmark, 1992)
• Marc Roberty, Eric Clapton - The Complete Recording Sessions 1963-1992
• Marc Roberty, Eric Clapton: The New Visual Documentary (Omnibus Press, 1994)
• Marc Roberty, Clapton - The Complete Chronicle (Mitchell Beazley, 1993)
• Robin Bextor, Eric Clapton - Now & Then (Carlton Books, 2006)
• Eric Clapton, Clapton, The Autobiography (Broadway Books, 2007)

Col·laboracions

Eric Clapton ha col·laborat en àlbums i en directe amb gran quantitat d'artistes, entre els quals destaquen Ashton Gardner & Dyke, John Astley, Babyface, The Band, The Beatles, Marc Benno, Chuck Berry, Stephen Bishop, Leona Boyd, Paul Brady,Gary Brooker, Jack Bruce, J.J. Cale, Jim Capaldi, Joe Cocker, Phil Collins, The Crickets, Brendan Croker, Sheryl Crow, The Crusaders, King Curtis, Roger Daltrey, Rick Danko, Jesse Ed Davis, James Luther Dickinson, Dr. John, Gail Anne Dorsey, Danny Douma, Lamont Dozier, Champion Jack Dupree, Bob Dylan, Aretha Franklin, Kinky Friedman, Bob Geldof, The Wrong, Rick Grech, Buddy Guy, George Harrison, Corey Hart, Jools Holland, Bruce Hornsby, Howlin' Wolf, Elton John, Johnnie Johnson, Michael Kamen, Jonathon Kelly, Bobby Keys, B.B. King, Carole King, Freddie King, Alexis Korner, Corky Laing, Ronnie Lane, Cyndi Lauper, Ijaham Levi, Jerry Lee Lewis, Jackie Lomax, John Martyn, Bob Marley & The Wailers, John Mayall, John Mayer, Davinna McCall, Paul McCartney, Christine McVie, Marcus Miller, Yoko Ono, Les Paul, Shawn Phillips, Plastic Ono Band, The Powerhouse, Billy Preston, Lionel Richie, The Rolling Stones, Leon Russell, Richie Sambora, David Samborn, Otis Spann, Vivian Stanshall, Ringo Starr, Rod Stewart, Stephen Stills, Sting, Hubert Sumlin, Taj Mahal, Tom and Don, Toots and The Maytals, Doris Troy, Tina Turner, Martha Velez, Roger Waters, Bobby Whitlock, The Who, Brian Wilson, Steve Winwood, Stevie Wonder, Ronnie Wood, Bill Wyman's Rhythm Kings, Zucchero and Buckwheat Zydeco. Algunes d'aquestes col·laboracions mai es van arribar a editar.^[20]

Reconeixements i premis

Reconeixements

Any	Reconeixement
1983	Se li fa entrega del "Premi Silver Clef" per les seves contribucions al món de la música.[21]
1994	Se li fa entrega de la Orde de l'Imperi Britànic en qualitat d'Oficial (OBE).[22]
2004	Ascens a l'Orde de l'Imperi Britànic a Comandant (CBE).[23]

Grammys

Any	Premi	Notes
1972	Àlbum de l'any per The Concert For Bangladesh.	Compartit amb George Harrison, Ravi Shankar, Bob Dylan, Leon Russell, Ringo Starr, Billy Preston i Klaus Voorman.
1990	Millor intèrpret solista de rock per "Bad Love".
1992	Millor cançó de rock per "Layla".	Compartit amb Jim Gordon.
1992	Millor intèrpret solista de rock per Unplugged.
1992	Millor intèrpret solista de pop per "Tears in Heaven".
1992	Cançó de l'any per "Tears in Heaven".
1992	Àlbum de l'any per Unplugged.
1992	Gravació de l'any per "Tears in Heaven".
1994	Millor àlbum de blues tradicional per From the Cradle.
1996	Millor intèrpret de rock instrumental per "SRV Shuffle".	Compartit amb Jimmie Vaughan, Bonnie Raitt, Robert Cray, B.B. King, Buddy Guy, Dr. John i Art Neville.
1996	Millor intèrpret pop masculí per "Change the World".
1996	Gravació de l'any per "Change the World".
1998	Millor intèrpret masculí de pop per "My Father's Eyes".
1999	Millor intèrpret instrumental de rock per "The Calling".	Compartit amb Santana.
2000	Millor àlbum de blues tradicional per Riding with the King.	Compartit amb B.B. King.
2001	Millor intèrpret instrumental de pop per Reptile.
2007	Millor àlbum de blues contemporani per The Road to Escondido.	Compartit amb J.J. Cale.

Vegeu també

• Wonderful Tonight
• Roscoe Holcomb, músic de música popular de les Apalatxes.