Escorça oceànica

L'escorça oceànica és la part de l'escorça terrestre existent sota els fons oceànics, incloent-hi les illes volcàniques intraoceàniques que n'emergeixen.^[1]

Esquema: convergència de les plataformes continental i oceànica: 1-Escorça oceànica; 2-Litosfera; 3-Astenosfera; 4-Escorça continental; 5- Fossa oceànica; 6- Illa d'origen volcànic.

Edats de formació de l'escorça oceànica. En vermell la més recent i en blau la més antiga.

L’escorça oceànica té un gruix mitjà d’uns 10 km i és molt més definida en els seus límits que no pas l’escorça continental. Representa el 0,099% de la massa total de la Terra i està composta per diferents capes de diferent gruixària.

Sota de l'aigua marina, a una profunditat mitjana de 4,500 m. hi ha una primera capa de sediments d'uns 300 metres de gruix, que pot ser major a la vora dels continents o gairebé inexistent sobre les dorsals oceàniques. Per dessota hi ha una capa (sòcol) composta per basalts que té un gruix entre 800 i 1.700 m. Sota de la capa de basalts, hom pensa que hi ha un gruix entre 1.400 i 4.800 m compost de serpentines que han estat generades en hidratar-se la part més externa del mantell terrestre.^[2]

L'escorça oceànica conté el 0,147% de la massa conjunta del mantell i l'escorça. La major part de l'escorça terrestre es produí a partir de l'activitat volcànica. Conté les dorsals oceàniques, per on sobresurt magma que, un cop es solidifica, forma noves capes engruixint encara més l'escorça oceànica.^[3]

L'escorça oceànica està composta per minerals de gran densitat i pel fet de ser més pesada que l'escorça continental, s'enfonsa (subducció) sota l'escorça continental.^[4]

El sistema de dorsals oceàniques forma una xarxa de volcans de 40.000 km de longitud, que genera nova escorça oceànica a raó de 17 km³ per any, cobrint el fons de l'oceà amb basalt.

Hawaii i Islàndia són dos exemples de l'acumulació de piles de basalt.