Estanislau Kostka

Estanislau Kostka o Stanisław Kostka (Rostkowo, Polònia, 28 d'octubre de 1550 - Roma, 14 d'agost de 1568) va ser un novici jesuïta polonès, proclamat sant per Benet XIII el 1726. Amb els sants Lluís Gonzaga i Joan Berchmans és sant patró dels joves estudiants.

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.

Per a altres significats, vegeu «Estanislau».

Estanislau Kostka

Escultura de Pierre Legros, 1705 (Roma, Seminari jesuïta de S. Andrea al Quirinale)
Biografia
Naixement	Stanisław Kostka 28 octubre 1550 Rostkowo
Mort	15 agost 1568 (17 anys) Noviciat de Sant Andreu (Estats Pontificis)
Sepultura	Església de Sant'Andrea al Quirinale (Roma)
Grup ètnic	Polonesos i raça blanca
Religió	Catolicisme i Església Catòlica
Formació	Akademisches Gymnasium Noviciat de Sant Andreu del Quirinal
Activitat
Ocupació	seminarista catòlic, religiós cristià, místic
Orde religiós	Jesuïtes
novici
1726 - sant canonitzat, nomenat per Papa Benet XIII 1605 - beat, nomenat per Pau V sant catòlic
Celebració	Església Catòlica Romana
Festivitat	13 de novembre
Iconografia	Jove amb hàbit jesuïta; amb el Nen Jesús als braços; lliri; amb la Mare de Déu
Patró de	Protector dels estudiants (1729); novicis jesuïtes; copatró de Polònia
Família
Família	Kostka de Dąbrowaç
Pare	Jan Kostka
Germans	Paweł Kostka

Biografia

Stanisław Kostka va néixer a Polònia, al si d'una rica família noble: era el segon fill de Joan, senyor de Zakroczym i senador del regne, i de Margarida de Drobniy Kryska, de la família dels ducs de Masòvia. El 1564 va ser enviat a Viena amb el seu germà gran perquè hi estudiés al col·legi dels jesuïtes. La llegenda diu que mentre era malalt i no podent anar a l'església a rebre l'eucaristia, la va rebre de mans de santa Bàrbara i dos àngels: va prendre llavors la decisió de fer vida religiosa. A Viena va decidir d'ingressar a l'orde jesuïta, però va trobar una forta oposició per part de la seva família, i el seu germà arribà a pegar-lo.

Va marxar d'amagat de Viena camí de Roma, on volia anar caminant. Va estar un temps amb el superior provincial de l'orde, Sant Pere Canisi, a Dillingen, i va anar a Roma, on el 28 d'octubre del 1567 va fer els primers vots religiosos com a novici, davant del general Sant Francesc de Borja. Va entrar al Collegio Romano per estudiar-hi filosofia i teologia i fer-se sacerdot, però va emmalaltir greument i va morir la nit del 14 d'agost de 1568.

• 
  Retrat del sant nen
• 
  Pintura de Barłomiej Strobel, 1643-1644 (Torun, S. Joan)
• 
  Estàtua de S. Estanislau per Pierre Legros, 1705 (Roma, Sant'Andrea al Quirinale)
• 
  Escultura de Johannes Bitterich a Bamberg, s. XVIII

Veneració

Va ser beatificat per Pau V el 19 d'octubre de 1605 i canonitzat per Benet XIII el 31 de desembre de 1726. La seva festivitat litúrgica és el 13 de novembre.

Enllaços externs

• Biografia al lloc dels jesuïtes Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.