Estivella

municipi de la Comunitat Valenciana From Wikipedia, the free encyclopedia

Estivellamap
Remove ads

Estivella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Dades ràpides Tipus, Lloc ...

Limita amb els municipis de Torres Torres, Albalat dels Tarongers, Sagunt, Segart i Serra (este últim, a la comarca del Camp de Túria).

Remove ads

Geografia

Thumb
Font de Barraix

Està situada al bell cor de la serra Calderona amb una gran complexitat en el relleu: petites valls i barrancs d'orientacions variades, ràpids vessants que enllacen amb nombrosos cims, un dels quals, el Garbí, de 601 m d'altitud, és un dels més emblemàtics de les comarques de la província de València, ja que s'hi ha bastit un mirador que oferix vistes de tota la comarca del Camp de Morvedre i el golf de València, amb accés des de la font de Barraix; també són notables els paratges de Beselga, el Pla, Linares i la Carrasca; la flora i la fauna mediterrània hi són representades a bastament.

Remove ads

Història

Al terme s'han trobat restes d'èpoques prehistòriques: el jaciment de Sabato mostra el pas dels ibers; l'aqüeducte dels Arcs, el dels romans; la fundació actual, però, és d'origen musulmà i es creu que estigué primerament al poble o castell de Beselga. Documentat des de 1248, la primera font referida al terme és del 1376 amb el seu primer senyor conegut, mossén Guillem Colom; la primera carta pobla d'Estivella, Beselga i Arenes va ser del 16 de juny de 1382, donada per Guillem Moliner; fou comprada el 1501 per Berenguer Martí Torres d'Aguilar després d'haver passat per diverses mans; fins al 1535 pertangué a Morvedre (l'actual Sagunt); l'expulsió dels moriscs, el 1609, deixà el lloc gairebé despoblat; el 1610, Jeroni de Montsoriu li va concedir carta de població; en casar-se Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau amb Onofre Escrivà d'Híjar, II comte de l'Alcúdia, passà a aquesta família. Interrompuda la successió, va pertànyer al marquesat de Nules i després als Saavedra; a finals del segle xix, el llogaret annex al castell va romandre definitivament despoblat.

Remove ads

Demografia

Evolució demogràfica
1990199219941996199820002002200420052010201520202023
1.1041.0921.1221.0971.0761.1141.1251.1641.1991.3641.3801.4411.598

Economia

L'economia es basa en l'agricultura, fonamentalment de cítrics; s'ha perdut l'artesania de la seda, de les estores fetes a mà i de les pintes de banya de bou. La proximitat a València i la benignitat del clima fan d'Estivella un poble d'estiueig i donen alguna importància al sector terciari. Disposa del parc d'esbarjo El Pla, dedicat a la multiaventura infantil i d'un petit polígon industrial.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 3 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 de Junts per Estivella (Compromís), 1 del Partit Popular (PP) i, per acabar 1 del partit VOX.

Thumb
Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Estivella

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Junts per Estivella Josep Francesc Mateu Bolos 359 37,82% 4 (+1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Rafael Mateu Mateu 311 32,77% 3 (-1)
Partit Popular Ventura Vilarrasa Setuain 168 17,70% 1 (-1)
VOX José Ramón Mateu 100 10,53% 1 (+1)
Vots en blanc 11 1,15%
Total vots vàlids i regidors 927 100 % 9
Vots nuls 32 3,26%
Participació (vots vàlids més nuls) 970 75,40%**
Abstenció 320* 24,59%**
Total cens electoral 1.301* 100 %**
Alcalde: Francesc Mateu I Bolós (Junts per Estivella) (17/06/2023)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (7 vots: 3 de PSPV i 4 de Compromís[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Sagunt,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2023 l'alcalde d'Estivella és Francesc Mateu i Bolós del partit Junts per Estivella


Més informació Període, Alcalde o alcaldessa ...
Remove ads

Monuments

  • Església dels sants Joans. 1675. Presenta un campanar d'estil barroc (1725- 1730) que va ser restaurat l'any 2001. Presenta complet el joc de campanes dels segles xviii i xix, restaurades l'any 2011.
  • Ermita de Sant Roc de Beselga. Fon construïda en el segle XX.
  • Ermita de la Santa Creu. Es troba en el cim del Garbí.
  • Aqüeducte romà dels Arcs.
  • Castell de Beselga. És d'època musulmana, fou destruït pels agermanats de Morvedre; reeedificat posteriorment per Gracià de Monsoriu i abandonat definitivament en el segle XVII; va ser restaurat fa uns anys després que s'assolara el seu llenç nord.
Remove ads

Llocs d'interés

Festes i celebracions

Tradicionalment, les Festes Majors de la població se celebraven a la fi del mes d'octubre i estaven dedicades a la santa Creu i a sant Josep. Estan datades en el poble el 1784 (quan es va aprovar popularment el patronatge local de sant Josep) i de 1787 (quan s'instal·la en el Garbí la santa Creu que actualment està en el temple parroquial).

En l'actualitat la santa Creu del Garbí i sant Josep s'han passat al mes d'agost (després d'un referèndum popular de 1979) i s'han ajuntat amb les celebracions de Nostra Senyora d'Agost i de sant Roc, que també tenen molta tradició en la població.

Com a acte preparatiu de la festa de sant Roc (16 d'agost), una setmana abans es baixa la imatge del sant des de l'ermita de Beselga fins a l'església dels Sants Joans a Estivella, en processó amb torxes. I el dia 16 es torna a pujar el sant a Beselga, on se celebra una romeria.

A l'hivern, destaca la festivitat de sant Blai (3 de febrer), al voltant de la qual apareix una gastronomia típica caracteritzada per les calderes, i per les coquetes de sant Blai, al costat de celebracions religioses (missa i processó).

Remove ads

Personatges destacats

Referències

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads