Xoc osmòtic

El xoc osmòtic o estrès osmòtic és un canvi sobtat en la concentració de soluts al voltant de la cèl·lula que causa un canvi ràpid en el moviment de l'aigua a través de la membrana cel·lular. Sota condicions d'alta concentració ja sia de sals, substrats o qualsevol solut en el sobrenadant, l'aigua surt fora de la cèl·lula per osmosi. Això també inhibeix el transport de substrats i cofactors dins la cèl·lula i, per tant, estressa la cèl·lula. Alternativament a baixes concentracions de soluts l'aigua entra a la cèl·lula en grans quantitats causant que s'infli i pugui esclatar o experimentar l'apoptosi.^[1]

En solucions isotòniques l'aigua flueix dins i fora de la cèl·lula (equilibri). En solucions hipertòniques l'aigua surt i la cèl·lula es redueix (plasmòlisi). En solucions hipotòniques l'aigua flueix i la cèl·lula s'infla (turgescència)

Tots els organismes tenen mecanismes per respondre al xoc osmòtic, amb sensor i xarxes de transducció de senyal que proporcionen a la cèl·lula informació sobre l'osmolaritat dels seus voltants,^[2] aquests senyals activen respostes per fer front a aquestes condicions extremes.^[3] Malgrat que els organismes unicel·lulars són més vulnerables al xoc osmòtic, sles cèl·lules d'animals més grossos poden patir xoc osmòtic sota determinades condicions.^[4]

El calci actua com un dels principals reguladors del xoc osmòtic. Els nivells de calci intracel·lulars s'eleven durant l'estrès hipoosmòtic i hiperosmòtic. Durant l'estrès hiperosmòtic l'albúmina enllaça el calci.