Eulàlia Rosell i Capdevila

Eulàlia Rosell i Capdevila (Vilanova i la Geltrú, 31 d'agost de 1879 - 4 de febrer de 1953), fou una destacada activista cultural i esperantista catalana.^[1]

Eulàlia Rosell i Capdevila

Biografia
Naixement	31 agost 1879 Vilanova i la Geltrú (Garraf)
Mort	4 febrer 1953 (73 anys) Vilanova i la Geltrú
Es coneix per	activista cultural i esperantista
Activitat
Ocupació	esperantista, traductora, professora de català
Família
Germans	Teresa Rosell i Capdevila

Biografia

Junt a la seva germana Teresa fou professora de català per adults i nens a casa seva i a l'Ateneu. També ajudaren a recuperar les danses de Vilanova, aleshores ja perdudes, i moltes cançons tradicionals, col·laborant amb el seu amic Joan Amades.

Va ser membre activa del grup esperantista de Vilanova i la Geltrú i presidenta de l'entitat "Cívica femenina (Cristianisme i catalanisme)".

És traductora de l'obra de teatre en esperanto, Un Retrat (1910)', de l'escriptora txeca Nadina Kolovrat, el primer llibre traduït de l'esperanto al català.^[2]

Va ser autora del lema de la Federació Catalana d'Esperantistes, «Maro estas gutaro»,^[3] i el 1913 va rebre la Flor Natural als Jocs Florals Internacionals d'Olot pel poema Vi, kial ne venas?,^[4] escrit juntament amb la seva germana Teresa Rosell, amb qui col·laborà estretament al llarg de tota la seva vida.

Després de la guerra, les dues germanes es van veure abocades a la misèria, ja que el nou règim els obligà a tancar l'acadèmia i moriren a la Casa d'Empara, on per entrar-hi s'hagueren de vendre la casa.^[5]