Forces Armades del Líban

forces militars combinades del Líban From Wikipedia, the free encyclopedia

Forces Armades del Líban
Remove ads

Les Forces Armades del Líban (àrab: القوات المسلحة اللبنانية, al-Quwwāt al-Musallaḥa al-Lubnāniyya) són l'exèrcit del Líban, format per les forces armades permanents (la força aèria, la marina i l'exèrcit de terra) i per la reserva militar (de 17 a 30 anys). El President del Líban n'és el comandant suprem, tot i que el ministre de defensa, Jean Kahwaji, respon com a autoritat.

Dades ràpides Tipus, Seu ...
Remove ads

Funcions Bàsiques

La favorable localització geogràfica del Líban, evitar els conflictes tribals i religiosos. L'Estat té una llarga política de no bel·ligerància en conflictes armats que va incloure la neutralitat durant la Guerra dels Sis Dies. Per aquestes raons, la capacitat militar de la república és relativament modesta. No obstant això, el país té una llarga història de participació en operacions per mantenir la pau dins de l'Organització de Nacions Unides. Les funcions de les Forces de Defensa inclouen:

  • Preparació de la defensa de l'Estat contra un atac armat.
  • Assistir per força policial, incloent la protecció de la seguretat interna de l'Estat.
  • Mantenir la pau, maneig de crisi i operacions d'ajuda humanitària en suport a l'Organització de Nacions Unides.
  • Custòdia de la indústria pesquera, d'acord amb les obligacions estatals.
  • Altres funcions com el transport segur de ministres, cerca i rescat, assistència en desastres naturals, assegurar el manteniment dels serveis essencials, entre d'altres.
Remove ads

Història

Les Forces de Defensa tracen els seus orígens en el moviment independentista de 1943. Però no va ser fins a 1987, on després d'anys que Síria i Israel, mitjançant tractats internacionals desactivessin el seu exèrcit, armada, infanteria i força aèria en 1975. Es funden en 1987 pel Ministeri de Defensa Libanès, on solament es permet l'ús d'armament lleuger en cas de la policia, l'exèrcit amb arsenal limitat quant a vehicles, però amb 290 tanquetes i 20 tancs disponibles i donats pel IDF. La Força Aèria solament amb 26 avions: 23 Pilatus PC-7 comprats a l'empresa suïssa Pilatus Aircraft, 2 Northrop F-5 adquirits en 2008 a l'empresa homònima i 7 G.91 donats per la Força Aèria Italiana en 1991.

Guerra Civil Libanesa

Abans de 1975, la nació mantenia una acceptable força amb elements provinents de diversos grups ètnics, entre ells hi havia: els àrabs, kurds, cristians, drusos, jueus, assiris i armenis. L'Exèrcit libanès, va patir un cert desgast i diverses friccions internes, això va provocar desercions, i es va agreujar la violència ètnica, aquest fet va acabar provocant una manca de disciplina entre les diverses unitats militars que ja no mantenien la seva fidelitat cap el govern ni cap els oficials. Aleshores van aparèixer els senyors de guerra. Això era un fet convenient per la nació de Síria i per l'Estat d'Israel, dos països que van oferir el seu suport als dos bàndols, Síria va ajudar a la milicià Hesbol·là, i l'Estat d'Israel va donar suport a les Falanges Libaneses, unes forces ultradretanes cristianes dirigides per Baixir Gemayel. Amb l'Acord de Taif, el govern va recuperar una mica d'estabilitat, decretant la refundació de les forces armades libaneses.

Segona Guerra del Líban

Durant el conflicte entre Israel i Hesbol·là, l'exèrcit es va limitar a buidar camins i ajudar els ferits del seu bàndol. Si bé van tenir una confrontació en la frontera amb el Tzahal, en el que es va conèixer com l'Escaramussa de Sarafand, on els successos no van passar a majors, amb un saldo de 45 ferits de part de les forces libaneses.

Invasió israeliana del Líban de 2024

Durant el conflicte entre Israel i Hesbol·là iniciat en 2023, les primeres incursions terrestres israelianes van començar el 30 de setembre de 2024 cap a les 20:00. El mateix dia, Israel va declarar tres localitats la seva frontera nord, Misgav Am i Kefar Guiladi eren ara "zona militar tancada"[1] Les Forces Armades del Líban pràcticament no juguen cap paper en el conflicte perquè estan en gran part finançat pels Estats Units, poc equipat, i perquè la seva cohesió requereix el respecte dels delicats equilibris polítics i confessionals.[2] i l'1 d'octubre, al començament de la invasió es van retirar de la Línia Blava.[3]

Remove ads

Comandants

  • Fuad Chehab Major General 01/08/1945 22/9/1958
  • Toufic Salem Major General 09/10/1958 31/01/1959
  • Adel Shehab Major General 01/02/1959 30/06/1965
  • Emile Boustany General 01/07/1965 06/01/1970
  • Jean Njeim General 07/01/1970 24/07/1971
  • Iskandar Ghanem General 25/07/1971 09/09/1975
  • Hanna Saïd General 10/09/1975 27/03/1977
  • Victor Khoury General 28/03/1977 07/12/1982
  • Ibrahim Tannous General 08/12/1982 22/06/1984
  • Michel Aoun General 23/06/1984 27/11/1989
  • Emile Lahoud General 28/11/1989 23/11/1998
  • Michel Sleiman General 21/12/1998 24/05/2008
  • Jean Kahwaji General 29/08/2008 actual

Exèrcit

Avui al voltant de 60.000 soldats actius, serveixen en l'exèrcit (9.000 en la reserva), sent reglamentaris el fusell FN FAL i el INSAS; el seu equipament actual comprèn el següent arsenal:

Més informació Categoria, Tipus d'equip/arma/transport/blindat ...
Remove ads

Força Aèria

En el present el Força Aèria és incapaç de complir el rol d'una força aèria de defensar l'espai aeri del Líban si aquest país és envaït per l'aire. Tanmateix, la Força Aèria compleix moltes altres funcions importants que són requerides per l'Estat. El Cos Aeri és la més petita de les tres branques de les Forces de Defensa i compta amb un personal de nou-cents trenta-nou (939) efectius. En el seu inventari d'aeronaus es troba el següent material:

Més informació Aeronau, Origen ...
Més informació Aeronau, Origen ...
Més informació Aeronau, Origen ...
Més informació Aeronau, Totals ...

Missió

Els rols primaris del Cos Aeri estan definits pel seu comandant i són els que a continuació es relaten: oferir suport a: l'Exèrcit, l'Armada i el Poder Administratiu. Existeixen també dos rols secundaris, que són: ajudar a la comunitat civil en cas de desastre natural, ajudar els diferents estaments governamentals.

Remove ads

Marina

L'Armada del Líban, és el component naval de les forces armades libaneses.

Policia

La Policia exerceix una missió similar a la d'una guàrdia civil. Pel seu armament i ensinistrament, la policia libanesa duu a terme una labor eficaç.

Contingents estrangers

Malgrat tenir una política de no bel·ligerància, s'ha autoritzat per part del consell de seguretat de les Nacions Unides l'entrada i la permanència de contingents d'exèrcits de l'aliança atlàntica (OTAN) i d'altres nacions del consell de seguretat de l'ONU, una mesura deguda a l'expressa i manifesta "inoperància de les seves forces armades per mantenir l'estabilitat i la pau" en el país del Líban, on donada la seva extrema divisió cultural i el seu inoperant exèrcit, ara en procés de reorganització. Aquests contingents van ser durament criticats en la Segona Guerra del Líban del 2006, a causa de brindar-li protecció únicament a funcionaris del govern i les seves famílies, així com diplomàtics, quan s'estipulava en l'acord, la protecció de tota la població indiscriminadament, a menys d'estar involucrada amb algun dels dos o més bàndols bel·ligerants. Manté també una reduïda tropa de Legionaris de la Lliga Àrab. Les nacions acantonades en el territori libanès actualment són les següents:

Remove ads

Referències

Vegeu també

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads