Expiació limitada

L'expiació limitada (també anomenada expiació definitiva^[1] o redempció particular) és una doctrina acceptada en algunes tradicions de la teologia cristiana. Està particularment associat amb la tradició del calvinisme i és un dels Cinc punts del calvinisme. La doctrina estableix que, tot i que la mort de Jesucrist és suficient per expiar els pecats de tot el món,^[2] la intenció de Déu Pare era que l'expiació de la mort de Crist es desenvolupés només en els elegits, conduint-los sense falta cap a la salvació. Segons l'expiació limitada, Crist va morir només pels pecats dels elegits, i no es va proporcionar cap expiació per als reprovats.^[3] Això contrasta amb la creença que la gràcia prevenient de Déu (o "gràcia habilitant") permet que tots responguin a la salvació oferta per Déu en Jesucrist ^Act 2:21:9 de manera que sigui la decisió de cadascú i la resposta a la gràcia de Déu la que determina si l'expiació de Crist serà efectiva per a aquesta persona. També existeix una forma modificada de la doctrina en el molinisme.^[4]