Fama (pel·lícula de 1980)

pel·lícula de 1980 dirigida per Alan Parker From Wikipedia, the free encyclopedia

Fama (pel·lícula de 1980)
Remove ads

Fama (en anglès Fame) és una pel·lícula de drama musical estatunidenc de 1980 dirigida per Alan Parker, i escrita per Christopher Gore. Ha estat doblada al català.[1]

Dades ràpides Fame, Fitxa ...

La pel·lícula va recaptar $21.2 milions a Amèrica del Nord contra un pressupost de producció de $8.5 milions. Va rebre una resposta mixta dels crítics que van elogiar la música, però van criticar el to dramàtic, el ritme i la direcció. La pel·lícula va rebre diversos premis i nominacions, inclosos dos Premis Oscar per Millor Cançó Original ("Fame") i Millor Banda Sonora Original (Michael Gore), i un Globus d'Or a la millor cançó original ("Fame").[2] El seu èxit va donar lloc a una franquícia de mitjans que abasta diverses sèries de televisió, musicals i un remake llançat en 2009.[3]

Remove ads

Sinopsi

Narra les vides i les dificultats dels estudiants que assisteixen a la High School of Performing Arts a la ciutat de Nova York (coneguda avui com a Fiorello H. Laguardia High School), des de les seves audicions fins al seu primer any, segon, tercer i quart any.

Elenc i personatges

  • Coco Hernández (Irene Cara): La més ambiciosa, sempre preocupada perquè tot sortís bé. Té els seus més i els seus menys amb els seus companys, però sempre acaben perdonant-la. És una gran ballarina, pianista i cantant posseïdora d'una veu molt dolça.
  • Leroy Johnson (Gene Anthony Ray): El més rebel de tots els estudiants. Abandonat per la seva mare, Leroy tracta de triomfar en el món de la dansa.
  • Bruno Martelli (Lee Curreri): Compositor de música i teclista, és molt amic de la bella cantant i pianista Coco, i posseeix un estudi musical electrònic de sintetitzadors Moog. Té les seves discussions amb el professor Shorofsky a causa del seu afany innovador: li diu que els sintetitzadors substituiran als instruments tradicionals de la música clàssica. Paradoxalment, toca el violí en un conjunt de música de cambra.
  • Miss Berg - Dance (Joanna Merlin): professora de dansa.
  • Ms. Grant - (Debbie Allen): professora de dansa.
  • Mr. Farrell - (Jim Moody): professor de drama.
  • Mrs. Sherwood - (Anne Meara): professora d'anglès.
  • Mr. Shorofsky - (Albert Hague): professor de música.
  • Ralph Garci - (Barry Miller): alumne llatinoamericà amb un passat traumàtic en el seu antic barri. Es converteix en comediant.
  • Lisa Monroe (Laura Dean): ballarina
  • Hilary Van Doren (Antonia Franceschi): ballarina
  • Montgomery MacNeil (Paul McCrane): actor dramàtic
  • Doris Finsecker (Maureen Teefy): acrtriu dramàtica
  • Angelo Martelli (Eddie Barth): pare de Bruno
  • Michael (Boyd Gaines)
  • Naomi Finsecker (Tresa Hughes): mare de Doris
  • François Lafete (Steve Inwood)
  • Mr. England (Bill Britten)
  • Touchstone (Isaac Mizrahi)
  • Michael DeLorenzo: ballarí principal sense anomenar
  • Meg Tilly: ballarina principal sense anomenar
Remove ads

Franquícia

A causa del seu gran èxit i les seves nombroses candidatures a diferents premis, aquesta pel·lícula va tenir una seqüela en forma de sèrie que va veure la llum en 1982 amb el mateix títol i que va collir més èxit. Va estar en antena des de la seva estrena en 1982 fins a 1987 sent una de les sèries més longeves en la televisió per aquella època.

Alguns dels actors protagonistes, per exemple Gene Anthony Ray com Leroy, Lee Curreri com Bruno Martelli, o Debbie Allen com la professora Lydia Grant van repetir en la sèrie. Altres personatges de la pel·lícula van aparèixer també en la sèrie, però amb diferents actors encarnant-los. El personatge de Coco, que en la pel·lícula encarnés Irene Cara, en la sèrie va ser interpretat per Erica Gimpell, i el personatge de Doris, en la pel·lícula interpretat per Maureen Teefy, va ser interpretat a la sèrie per Valierie Landsburg.[4]

Recepció[cal citació]

Premis Oscar

Premis BAFTA

Globus d'Or

Premi Grammy

  • Premi Grammy al Millor àlbum original escrit per a pel·lícula o televisió.

Crítiques

Va aconseguir el fet sense precedents en la història dels Premis de l'Acadèmia que dues cançons d'una mateixa cantant i una mateixa pel·lícula fossin nominades en la mateixa edició per a l'Oscar a la Millor Cançó Original. Les nominacions van ser per a Out here on my own i Fame, totes dues interpretades per Irene Cara. Aquesta última, a més, es va emportar el guardó.

Remove ads

Referències

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads