Feijoa

La feijoa (Feijoa sellowiana),^[1] també denominada guaiaber del Brasil o haihober (nom no acadèmic) a La Cellera de Ter, és una espècie botànica arbustiva, ramificada, que assoleix 4 m d'altura. És originària de les terres altes del sud del Brasil, Argentina i l'Uruguai.^[2] Resisteix el fred, encara que no per sota dels -12 °C. És sensible a les temperatures molt elevades i a l'excessiva sequedat de l'aire.

Feijoa

Feijoa sellowiana
Dades
Font de	Feijoa fruit (en)
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	152946605
Taxonomia
Regne	Plantae
Ordre	Myrtales
Família	Myrtaceae
Gènere	Feijoa
Espècie	Feijoa sellowiana O.Berg, 1859
Nomenclatura
Basiònim	Orthostemon sellowianus
Sinònims	Acca sellowiana

Morfologia

Té l'escorça de color gris pàl·lid, aspra o una mica escamosa. Fullatge persistent i branquillons rígids. Fulles simples, oposades, peciolades, amb pecíols de 4 a 8 mm, ovoides o el·líptiques, verd fosc i brillants en el feix, blanquinoses al revés. Flors solitàries amb 4 sèpals i 4 pètals de color blanc-rosat; estams nombrosos amb anteres de color groc intens o vermell, ornamentals. La pol·linització és realitzada per ocells i per insectes, especialment les abelles.

El fruit és una baia oblonga de 4 a 7 cm × 3 a 5 cm, verd fosc en la maduresa, amb aromes agradables pròpies. La fructificació requereix clima fresc. La polpa del fruit és carnosa, blanquinosa o groguenca, i fragant. És comestible, rica en vitamina C i amb ella es preparen begudes, gelees, gelats i melmelades.

Cura en el conreu

Flors de Feijoa.

• Pot mantenir-se des de ple sol a semiombra amb contacte freqüent de lluminositat.
• Suporta el fred però no el fred extrem (-10/-12 °C).^[3]
• A regions on l'hivern és frígid s'ha de conrear en tests i protegir del fred en un hivernacle o portar a l'interior de la casa.
• A resguard del vent.
• Suporta els sòls salinitzats i atmosferes marines, requerint sòls ben drenats.
• Reg setmanal
• No suporta bé la poda, encara que es pot dur a terme. Les seves conseqüències poden ser l'atur en la producció de fruita de fins a dos anys.
• Propagació mitjançant llavors, però la multiplicació per esqueix proporciona resultats ràpids.

Taxonomia

Acca sellowiana va ser descrita per (Berg. 1855) Burret 1941 i publicada a Repertorium Specierum Novarum Regni Vegetabilis 50(1231-1235): 59. 1941.^[4]

El botànic alemany Otto Karl Berg l'anomenà feijoa en honor de João da Silva Feijó (segle xviii), director del Museu de História Natural de S. Sebastião, a Brasil.

Sinonímia

• Orthostemon sellowianus O.Berg^[5]
• Feijoa sellowiana (O.Berg) O.Berg^[6]
• Orthostemon obovatus O.Berg^[7]
• Feijoa obovata (O.Berg) O.Berg^[8]
• Feijoa schenckiana Kiaersk.,^[9]
• Feijoa sellowiana var. rugosa Mattos,^[10]
• Acca sellowiana var. rugosa (Mattos) Mattos,^[11]
• Feijoa sellowiana f. elongata Voronova,^[12][13][14]

Haihober

Al municipi de La Cellera de Ter, la Selva, hi ha diversos arbres de feijoas. Se sap que un vilatà va tornar d'Amèrica amb llavors i va plantar-les al seu jardí. L'arbre va adaptar-se bé al clima local i el fruit va tenir èxit entre els veïns, que també en van plantar. El nom comú, en canvi, no va mantenir-se i va passar a dir-se haihober, amb hacs aspirades, amb el que és conegut avui en dia.^[15][16]