Feromona

La feromona és una substància química segregada a l'exterior per un individu per a la comunicació d'algun tipus d'informació a individus receptors de la mateixa espècie.^[1]

Feromona

Substància química	classe d'entitats químiques amb aplicacions o funcions similars
Epònim	hormona

El terme va ser encunyat el 1959 per Adolf Butenandt i Peter Karlson per a designar aquells missatgers químics que afecten generalment el desenvolupament, la reproducció o el comportament.^[2] La diferència amb les hormones és que tenen un funcionament de comunicació externa i, per això, són emeses cap a l'exterior i funcionen per mitjà d'un òrgan sensorial i del sistema nerviós.^[2]

Normalment, les feromones no són un únic compost químic, sinó que estan formades de diversos compostos químics, amb grups funcionals també diversos, entre els quals hi ha hidrocarburs lineals o ramificats, alcohols, àcids, cetones, èsters d'àcids grassos, isoprenoides, triglicèrids i epòxids.^[1]

En els insectes, la recepció de les feromones i d'altres compostos semioquímics està mediada per unes proteïnes olfactòries, les OBP (de l'anglès odorant-binding proteins).^[3]

Alguns usos de les feromones

• Funció de reconeixement. Com a exemple, les abelles obreres dins del rusc saben que la reina hi és present i està viva gràcies a una feromona que emet.

• Funció de guia: també les abelles deixen una feromona en les flors que han visitat com a pista perquè una altra abella sàpiga que en aquella flor ja no hi queda nèctar i no hi vagi.

• Funció sexual: és molt comuna. En el cas dels lepidòpters, els permet detectar una femella a diversos quilòmetres de distància.

• En humans, les feromones sexuals es fan servir en perfumeria.

• Feromones d'agregació. Molts insectes gregaris fan servir aquestes feromones per a agregar-se en casos de perill o de troballes d'aliment.

• En l'agricultura, s'utilitzen les feromones per a lluitar contra les plagues fent servir una estratègia de confusió sexual. Aquest mètode consisteix a dispersar en els cultius una gran quantitat de feromones sexuals sintètiques idèntiques a les naturals. Amb la concentració tan elevada els mascles es desorienten seguint rastres falsos i els costa més trobar les femelles i, per tant, l'aparellament es redueix.^[1] També poden atreure els insectes cap a esquers insecticides.^[4] Amb trampes de feromones es pot fer una captura massiva d'insectes; és una tècnica que s'ha utilitzat, per exemple, per combatre l'arna de la pomera (Cydia pomonella).^[1]