Fibroblasts associats al càncer

Els Fibroblasts associats al càncer (Cancer-Associated Fibroblasts, CAFs) són una població de fibroblasts activats que es troben en el microambient tumoral. A diferència dels fibroblasts normals, els CAFs adquireixen característiques que afavoreixen la progressió tumoral, la metàstasi i la resistència terapèutica.^[1]

Característiques i origen

Els CAFs poden originar-se a partir de fibroblasts locals, cèl·lules mesenquimals derivades de la medul·la òssia, cèl·lules endotelials o periciócits mitjançant processos de transdiferenciació. Factors com TGF-β, PDGF, hipòxia i senyals inflamatòries promouen la seva activació.^[1]

Funcions en el microambient tumoral

Els fibroblasts associats al càncer exerceixen múltiples funcions que impacten el desenvolupament tumoral:

• Remodelació de la matriu extracel·lular, incrementant la rigidesa del teixit tumoral.^[2]
• Secreció de factors de creixement, citocines i quimiocines que afavoreixen la proliferació de cèl·lules tumorals i la immunosupressió local.^[2][3]
• Inducció de l’angiogènesi i facilitació de la metàstasi mitjançant la promoció de vies de migració cel·lular.^[3]

Heterogeneïtat i plasticitat

Els CAFs són una població altament heterogènia, amb diferents subtipus que poden tenir funcions prò- o antitumorals depenent del context tumoral i dels estímuls de l’entorn.^[3] Aquesta plasticitat representa un repte per al desenvolupament de teràpies dirigides contra ells.

Implicacions terapèutiques

La modulació dels CAFs o la seva reprogramació funcional s’estudia com una estratègia prometedora per millorar l’eficàcia de les teràpies contra el càncer. Algunes aproximacions inclouen la inhibició de factors de creixement secretats pels CAFs o la destrucció selectiva de subpoblacions pro-tumorals.^[2]