Francesc Robuster i Sala

Francesc Robuster i Sala (Igualada, setembre de 1544 - Vic, 27 d'abril de 1607)^[1] fou un bisbe i polític català, bisbe d'Elna (1589-98) i de Vic (1598-1607).^[2]

Francesc Robuster i Sala

Biografia
Naixement	setembre 1544 Igualada
Mort	27 abril 1607 (62 anys) Vic
Bisbe de Vic
5 maig 1598 – ← Joan Vila – Onofre de Reart → Diòcesi: bisbat de Vic
Bisbe d'Elna
7 gener 1591 – ← Agustí Gallart i Traginer – Onofre de Reart → Diòcesi: bisbat d'Elna
Rector de la Universitat de Barcelona
Dades personals
Altres noms	Robuster, Francisco
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	bisbe d'Elna i Vic i rector de la Universitat de l'Estudi General entre 1586 i 1588
Consagració	Joan Dimes Lloris

Biografia

Segons algunes fonts va néixer a Reus, ciutat on té un retrat a la galeria de reusencs il·lustres, però fonts documentades com mossèn Amadeu Amenós localitzaren la partida de baptisme i confirmaren que va néixer a Igualada,^[3] fill d'Antoni Sala, apotecari igualadí, i de Montserrat Robuster, reusenca. La família anà a viure ben aviat a Reus, i Francesc adoptà el cognom de la seva mare, pubilla del mas Robuster de Reus, ja que era un cognom més conegut a Reus.^[1] Sanç Capdevila assenyala que canvià l'ordre dels cognoms per imposició testamentària del seu oncle Gabriel Robuster.^[4] Estudià a Tarragona, on fou ordenat sacerdot, i l'abril de 1578 fou nomenat ardiaca de Santa Maria del Mar, a Barcelona, i jutge de béns de la cúria episcopal de Barcelona.^[1]

Rector de la Universitat de l'Estudi General

Es va doctorar en dret i posteriorment el van nomenar rector de la Universitat de l'Estudi General de Barcelona entre el 16 d'octubre de 1586 i el 31 de juliol de 1588. La seva etapa, com a rector, va començar amb tensions i aldarulls, fet que havia estat heretat de l'anterior rectorat. Tanmateix, va aconseguir pacificar i acabar el curs.

Així i tot, el seu mandat es va veure caracteritzat per la repressió i el rigor. En són una mostra les diferents normatives que va establir:

• 29 d'octubre de 1586: prohibició d'armes i imposició de penes de presó per als jocs, crits, desordres, llançament de taronges, entre d'altres.

• 14 de desembre de 1586: normes disciplinàries per evitar que les disputes dels professors o dels alumnes desemboquessin en discussions, baralles, insults i enemistats.

Carrera eclesiàstica

L'any 1589 fou nomenat bisbe d'Elna-Perpinyà, població on visqué fins que es traslladà a Vic.^[1]

El 5 de maig de 1598 el papa Climent VIII el nomenà bisbe de Vic, càrrec que exercí fins a la mort.^[1] A Vic va encapçalar el partit dels Cadells d'Osona, partidari dels cavallers, enfrontat al partit dels Nyerros, partidaris del veguer. El seu grup se'l va anomenar Els Robusters i a ell l'anomenaren el Cadell gros.^[1] A la seu de Vic el clergat era favorable als Nyerros i al bandoler Perot Rocaguinarda, i Robuster va haver-se d'enfrontar als seus companys.^[1] Celebrà sínodes a Vic (1598) i a Manresa (1602).^[1] El 1602 assistí al Concili de Tarragona, on es demanà la canonització de Teresa de Jesús i de Bernat Calbó.^[1] Juntament amb el bisbe de Barcelona fou designat per començar el procés de beatificació d'Ignasi de Loiola.^[1] Intervingué també en la canonització de Sant Raimon de Penyafort.

També fundà el 1605 un col·legi carmelità sota l'advocació de Sant Joan a Reus, donant per a l'obra de construcció i equipament un llegat de 14.000 lliures.^[5]

Va morir a Vic el 27 d'abril del 1607. Fou enterrat provisionalment al cor de la Catedral de Vic, i traslladat després al convent del Carme de Reus, que ell havia fundat.^[1]