Franco Capuana
Director d'orquestra italià From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Franco Capuana (Fano (les Marques), 29 de setembre de 1894 - Nàpols (Campania), 10 de desembre de 1969) va ser un director d'orquestra i compositor italià.
Com les seves germanes Maria, que es va convertir en una mezzosoprano de renom, i Celeste, pianista, Franco Capuana va començar la seva formació musical molt aviat i va ser admès al programa de composició del Conservatori de San Pietro a Majella de Nàpols el 1905. Com que el curs de composició tenia massa places, va prendre classes de trompa amb Eduardo de Angelis durant dos anys i després va estudiar harmonia amb Camillo de Nardis. També va estudiar piano amb Alessandro Longo, història de la música amb Nicola D'Arienzo i estètica musical amb Fausto Torrefranca. Quan encara era estudiant, va compondre l'opereta La piccola irredenta el 1915, que es va estrenar amb Florica Cristoforeanu en el paper principal.
[La frase sobre el curs de composició és incompleta i sembla ser un fragment d'una font diferent.] El mateix any, va ser contractat com a assistent del director Franco Ghione a Reggio Emilia. Després de diversos llocs de treball, Pietro Mascagni el va convidar a La Specia el 1917 per a una representació de la seva òpera Lodoletta. El 1918, va completar el servei militar i després va servir com a primer adjunt de Mascagni al Teatro San Carlo de Nàpols durant la temporada 1918-19. El 1919, va rebre el seu primer contracte com a director d'una producció de Madama Butterfly a Voghera.
El 1921, Capuana va guanyar un concurs de composició convocat per la ciutat de Milà amb quatre cançons amb textos de Giosuè Carducci i Giovanni Pascoli. Després de diversos compromisos en diversos teatres d'òpera d'Itàlia, com ara els de Cremona, Carpi, Finale Ligure, Correggio, Piacenza, Brescia, Osimo i Mòdena, va ser convidat a dirigir una representació d'Il Piccolo Marat al Teatro Olympia de Madrid el 1926. L'èxit d'aquesta producció el va portar a una gira pels principals teatres espanyols. Durant la temporada 1926-27, va treballar al Caire i Alexandria, dirigint produccions reeixides dAida de Verdi, Nerone d'Arrigo Boito, Salome de Richard Strauss, Pelléas et Mélisande de Debussy i l'estrena de La rondine de Puccini.
El 1930, Capuana es va convertir en director principal del Teatro San Carlo de Nàpols. Allà va dirigir, entre altres obres... Va dirigir Tristan und Isolde de Wagner i Les Huguenots de Meyerbeer, Hoffmann de Guido Laccetti, Gloria de Francesco Cilea i Louise de Gustave Charpentier. El 1937, va dirigir l'òpera Goyescas d'Enric Granados a La Scala, seguida l'any següent per l'estrena mundial de Margherita da Cortona de Licinio Refice i, el 1939, Fedra d'Ildebrando Pizzetti. De 1949 a 1952, va ser director musical de La Scala.
Fora d'Itàlia, Capuana va dirigir a Londres, Bordeus, Viena, Atenes, Lisboa, Lausana, Berlín, Tòquio, Budapest, Zagreb, Madrid i Mònaco, entre altres ciutats. Va rebre el Grand Prix du Disque el 1955 per una interpretació de La Sonnambula. El 1962, va ser guardonat amb l'Orde del Mèrit de la República Italiana com a Gran Oficial, i l'any següent va rebre el Premio Illica.
Remove ads
Fonts
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Franco Capuana
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads