František Kupka

František Kupka (Opočno, 1871 - Puteaux, 1957) fou un pintor txec considerat com un dels pioners de l'art abstracte.

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

František Kupka

Biografia
Naixement	23 setembre 1871 Opočno
Mort	24 juny 1957 (85 anys) Puteaux (França)
Sepultura	Crematori i Columbari del Père-Lachaise, 87 Grave of Kupka (en)
Altres noms	Josef Dálný Paul Regnard
Ideologia	Comunisme
Formació	Acadèmia de Belles Art (Praga) (–1891) Acadèmia de Belles Arts de Viena
Activitat
Camp de treball	Pintura
Lloc de treball	París
Ocupació	legionari txecoslovac (1914–valor desconegut), il·lustrador, artista gràfic, professor, dibuixant, dissenyador gràfic, professor d'universitat, pintor
Ocupador	Acadèmia de Belles Art (Praga)
Gènere	Art abstracte
Moviment	Orfisme, simbolisme i art abstracte
Representat per	Artists Rights Society
Carrera militar
Branca militar	Legió Txeca
Conflicte	Primera Guerra Mundial Battle of Arras (en)
Mecenes	Heinrich Waldes
Participà en
16 juliol 1955	documenta 1
Obra
Obres destacables (1906) The smokestacks (en) (1910) The Archaic (en) (1912) Amorpha, Fugue in Two Colours (en) (1912) Disks of Newton (Study for Fugue in Two Colors) (en) (1913) The Cathedral (en)
Premis
Legió d'Honor  Golden basswood prize (en)
Signatura

Les seves primeres obres artístiques mostren una preocupació inusual, sovint poc realista, pel color i per una distorsió expressiva.

Des de 1911 a 1912, al mateix temps que el pintor francès Robert Delaunay, Kupka va realitzar els seus primers treballs completament abstractes, com Amorfa: fugida de dos colors (1912, Galeria Nacional de Praga), que consisteix en formes circulars acolorides i línies organitzades en una disposició rítmica.

Va continuar experimentant dintre de l'abstracció, i va agrupar la seva obra artística en cinc categories: cercles, verticals, verticals i diagonals, triangles i diagonals. No va ser un pintor tan influent com altres del moviment abstracte, i per això no va rebre el reconeixement que es mereixia fins després de la seva mort.