Freaks (pel·lícula de 1932)

pel·lícula de 1932 dirigida per Tod Browning From Wikipedia, the free encyclopedia

Freaks (pel·lícula de 1932)
Remove ads

Freaks és una pel·lícula de l'any 1932 dirigida per Tod Browning i protagonitzada per Wallace Ford i Olga Baclanova.[1]

Thumb
Cartell promocional de la pel·lícula mostrant l'actriu Olga Baclanova (1949)
Thumb
Johnny Eck i Angelo Rossitto en una escena del film
Thumb
Josephine Joseph, l'hermafrodita
Remove ads

Argument

Els nans Hans (Harry Earles) i Frieda (Daisy Earles) formen part d'un espectacle ambulant en què actuen la dona barbuda (Olga Roderick), el tors vivent (Prince Randian), l'hermafrodita (Josephine Joseph), les germanes siameses Hilton (Daisy i Violet Hilton) i alguns altres éssers microcefàlics, anormals i deformes. Hans se sent atret per la bella i perversa trapezista Cleopatra (Olga Baclanova), que el deixa fer per a poder robar-li uns diners que acaba d'heretar. Cleopatra i el seu còmplice Hèrcules (Henry Victor) intenten enverinar el nan.[1]

Remove ads

Context històric i artístic

Emmascarada darrere una història d'amor i venjança, aquesta pel·lícula és una oda a l'anomalia i a la malformació física, suggerida per l'antiga creença de la maledicció divina de la fatalitat. En són protagonistes nans, esguerrats, contrafets i deficients, éssers alguna vegada anomenats monstruosos i maleïts com a transmissors de desgràcies i infortunis. Equidistant entre el melodrama d'escola expressionista i el cinema fantàstic sorgit en una època estigmatitzada per la Gran Depressió de l'any 1929, aquest film és una commovedora faula de terror, crueltat i tragèdia, la qual es veu sovint carregada de sentimentalisme i alleugerida amb ruixats d'humor grotesc i macabre. Però és en la seua aparença de malson i en la rara poètica de l'aberració on sorgeix una xocant visió romàntica de la diferència i és llavors quan l'obra estableix una idiosincràcia estètica i una moral pròpia. Les criatures disformes i microcefàliques que apareixen en pantalla són reals (es guanyaven la vida al circ Barnum) i això amplia el caràcter inaudit d'un film ara venerat, però que en el seu moment fou acusat d'obscè, immoral, explotador i de mal gust. De fet, el públic el va refusar i seria repudiat pel cap de la Metro-Goldwyn-Mayer, Louis B. Mayer, el qual va ordenar reduir el metratge original (se'n van tallar 26 minuts, mai més recuperats) per a després malvendre els drets d'exhibició a una cadena d'autocines i side-shows. Confrontant la bellesa amb la deformitat i la benevolença amb la perversió, Tod Browning acaba assenyalant que els en aparença més normals poden ésser en realitat els més dolents i sinistres.[1]

Pudents i fastigosos monstres!

—La trapezista Cleopatra / Olga Baclanova.[1]

La pel·lícula conté seqüències de poderosa força estètica i expressiva, imatges que captivarien posteriors generacions de cinèfils i cineastes, un d'ells David Lynch. Rodada uns mesos després d'haver dirigit Bela Lugosi en Dràcula (1931), Freaks seria una de les darreres pel·lícules que realitzés l'insomne i alcohòlic Tod Browning, qui en la seua joventut havia treballat d'acròbata i contorsionista de circ.[1]

Remove ads

Repartiment

  • Wallace Ford (Phroso)
  • Leila Hyams (Venus)
  • Olga Baclanova (Cleopatra)
  • Rosco Ates (Roscoe)
  • Henry Victor (Hercules)
  • Rose Dione (Madame Tetrallini)
  • Harry Earles (Hans)
  • Daisy Earles (Frieda)
  • Daisy and Violet Hilton (les germanes siameses)
  • Schlitzie (ell mateix)
  • Josephine Joseph (l'hermafrodita)
  • Johnny Eck (mig noi)
  • Frances O'Connor (dona sense braços)
  • Peter Robinson (l'esquelet humà)
  • JOlga Roderick (la dona barbuda)
  • Koo Koo (ell mateix)
  • Prince Randian (el tors vivent)
  • Martha Morris (dona d'Angeleno)
  • Elvira Snow i Jenny Lee Snow (Pinhead Pip)
  • Elizabeth Green (noia ocell)
  • Angelo Rossitto (Angeleno)
  • Edward Brophy i Matt McHugh (els Rollo Brothers)

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads