Futbol als Jocs Olímpics

El futbol és un esport que forma part del programa oficial dels Jocs des dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1900 disputats a París (França) en categoria masculina. Ha estat fora del programa únicament en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1932, celebrats a Los Angeles (Estats Units d'Amèrica). La competició en categoria femenina debutà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996, a Atlanta (Estats Units).

Futbol als Jocs Olímpics

Tipus	esdeveniment esportiu recurrent
Esport	futbol
Organitzador	Comitè Olímpic Internacional
Part de	Jocs Olímpics d'Estiu
Lloc  i  dates
Vigència	1900 –
Freqüència	quadriennal
Altres
Lloc web	olympic.org…

Els grans dominadors són Hongria, Argentina, la Unió Soviètica i Brasil en categoria masculina, i els Estats Units en categoria femenina.

Història

Competició als Jocs Olímpics de 1900.

Competició als Jocs Olímpics de 1912.

El futbol és un esport que s'inventà al segle xix, per la qual cosa no competí en els Jocs Olímpics de l'antigor. Es creu que el primer esdeveniment de futbol olímpic hauria estat durant els Jocs Olímpics d'Estiu de 1896 celebrats a Atenes (Grècia), encara que hauria estat de caràcter no oficial. Actualment no existeixen documents que detallin aquesta competició, però existeixen alguns informes sobre dos partits: d'una banda, un combinat d'Atenes hauria estat derrotat per un altre representant a Esmirna (part en aquells moments de l'Imperi Otomà), i d'altra banda, aquests últims haurien estat derrotats, per 15:0, per un combinat d'origen danès.

En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1900 i 1904 es van celebrar dues competicions de futbol per equips no professionals, provinents de clubs esportius o centres educatius; per la qual cosa la FIFA no els reconeix com a competicions oficials.^[1]

Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1908 celebrats a Londres (Regne Unit) es va dur a terme el primer torneig oficial, considerat també el primer torneig de caràcter internacional, enfrontant en el primer partit la selecció de Dinamarca i França. La presència als Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 celebrats a Anvers (Bèlgica) de la selecció de futbol d'Egipte (la primera vegada que una selecció no europea participava en el campionat olímpic) comportà la creació de la Copa del Món de Futbol a Uruguai l'any 1930, selecció que havia guanyat de forma consecutiva les edicions olímpiques de 1924 i 1928.

El futbol professional va començar a expandir-se al llarg del món, per la qual cosa les diferències entre el torneig olímpic i la Copa del Món van començar a créixer. Els principals beneficiats foren els països del bloc soviètic d'Europa Oriental, on els atletes eren representants de l'Estat que lliurava importants beneficis als seus atletes, permetent així mantenir la seva condició d'"amateur". Entre Londres 1948 i Moscou 1980, 23 de les 27 medalles olímpiques van ser lliurades a països socialistes, sent Dinamarca, Suècia i Japó les úniques excepcions. Entre aquests equips campions es troba, per exemple, el denominat "Equip d'or" d'Hongria, considerat un dels millors equips de la història.

Per als Jocs de Los Angeles 1984, el Comitè Olímpic Internacional va veure necessari un canvi al torneig per a reprendre l'interès en ell, fet que el va portar a acceptar l'ingrés d'equips professionals participants. La FIFA no va acceptar la idea de tenir un rival per a la seva Copa del Món, però finalment es va arribar a l'acord que els equips de continents menys desenvolupats futbolísticament (Àfrica, Àsia, Oceania, Amèrica del Nord i Amèrica Central) poguessin tenir equips professionals, mentre que els membres de la UEFA i CONMEBOL es presentarien amb esquadres juvenils, els jugadors de les quals no haguessin disputat la Copa del Món.

La idea dels equips juvenils va entusiasmar tant a la FIFA com al COI, per la qual cosa als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 celebrats a Barcelona (Espanya) els jugadors de tots els planters havien de tenir menys de 23 anys, llevat de tres jugadors per esquadra que podien tenir més edat. El torneig olímpic es va convertir així en una "Copa del Món Sub-23" complementària a les Sub-20 i Sub-17, ja implementades per la FIFA. El nou format de la Copa del Món va permetre a tots els països competir d'igual forma, afavorint a equips d'Àfrica i Àsia: Nigèria i Camerun van guanyar les medalles d'or al Futbol als Jocs Olímpics d'estiu de 1996 i al Futbol del 2000, respectivament. Així mateix, en l'edició de 1996 debutà la competició femenina.

Programa

Edició	96	00	04	08	12	20	24	28	32	36	48	52	56	60	64	68	72	76	80	84	88	92	96	00	04	08	12	16	20	Anys
Torneig masculí	-	•	•	•	•	•	•	•	-	•	•	•	•	•	•	•	•	•	•	•	•	•	•	•	•	•	•	•	•	27
Torneig femení	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	•	•	•	•	•	•	•	7

Seus

Edició	Ciutat	Estadi
Atenes 1896	No fou inclòs en el programa oficial
París 1900	París	Vélodrome de Vincennes
St. Louis 1904	St. Louis	Francis Field
Londres 1908	Londres	White City
Estocolm 1912	Estocolm	Stockholms Olympiastadion
		Estadi Råsunda
		Tranebergs Idrottsplats
Anvers 1920	Anvers	Olympisch Stadion
		Estadi Broodstraat
	Brussel·les	Estadi Joseph Marien
	Gant	Estadi Jules Otten
París 1924	París	Estadi Olímpic Yves-du-Manoir
		Estadi Bergeyre
		Estadi de París (Saint-Ouen)
		Estadi Pershing (Vincennes)
Amsterdam 1928	Amsterdam	Olympisch Stadion
	Rotterdam	Het Kasteel
		De Kuip
	Arnhem	Monnikenhuize
Los Angeles 1932	No fou inclòs en el programa oficial
Berlín 1936	Berlín	Olympiastadion
		Poststadion (Tiergarten)
		Mommsenstadion (Charlottenburg)
		Hertha-BSC-Platz
Londres 1948	Londres	Estadi Wembley
		White Hart Lane (Tottenham)
		Selhurst Park (Crystal Palace)
		Craven Cottage (Fulham)
		Griffin Park (Brentford)
		Arsenal Stadium (Highbury)
		Cricklefield Stadium (Ilford)
		Green Pond Road Stadium (Walthamstow)
		Champion Hill (Dulwich)
	Brighton	Goldstone Ground
	Portsmouth	Fratton Park
Hèlsinki 1952	Hèlsinki	Olympiastadion
		Football Grounds
	Turku	Kupittaa Stadium
	Tampere	Ratina Stadion
	Lahti	Kisapuisto
	Kotka	Kotka Stadion
Melbourne 1956	Melbourne	Melbourne Cricket Ground
		Parc Olímpic de Melbourne
Roma 1960	Roma	Estadi Flaminio
	Florència	Stadio Comunale
	Grosseto	Stadio Comunale
	Livorno	Stadio Ardenza
	Pescara	Estadi Adriatico
	L'Aquila	Stadio Comunale
	Nàpols	Stadio Fuorigrotta
Tòquio 1964	Tòquio	Estadi Olímpic de Tòquio
		Prince Chichibu Memorial Field
		Komazawa Stadium
	Saitama	Omiya Football Stadium
	Yokohama	Mitsuzawa Stadium
Ciutat de Mèxic 1968	Ciutat de Mèxic	Estadi Azteca
	Puebla de Zaragoza	Estadi Cuauhtémoc
	Guadalajara	Estadi Jalisco
	León	Estadi León
Múnic 1972	Múnic	Olympiastadion
	Augsburg	Rosenaustadion
	Ingolstadt	ESV-Stadion
	Regensburg	Jahnstadion
	Nuremberg	Frankenstadion
	Passau	Drei Flüsse Stadion
Mont-real 1976	Mont-real	Stade Olympique
	Sherbrooke	Estadi Municipal
	Toronto	Varsity Stadium
	Ottawa	Lansdowne Stadium
Moscou 1980	Moscou	Estadi Lujniki
		Estadi Dynamo
	Leningrad	Estadi Kirov
	Kíev	Estadi de la República
	Minsk	Estadi Dinamo
Los Angeles 1984	Pasadena	Estadi Rose Bowl
	Boston	Estadi Harvard
	Annapolis	Navy-Marine Corps Memorial Stadium
	Stanford (Califòrnia)	Stanford Stadium
Seül 1988	Seül	Estadi Olímpic de Seül
		Estadi Dongdaemun
	Daegu	Estadi Daegu
	Busan	Estadi Asiad de Busan
	Gwangju	Estadi Guus Hiddink
	Daejeon	Estadi Daejeon
Barcelona 1992	Barcelona	Camp Nou
		Estadi de Sarrià
	Sabadell	Nova Creu Alta
	Saragossa	Estadi de La Romareda
	València	Estadi Lluis Casanova
Atlanta 1996	Athens	Estadi Sanford
	Orlando	Citrus Bowl
	Birmingham	Legion Field
	Miami	Miami Orange Bowl
	Washington D.C.	Robert F. Kennedy Memorial Stadium
Sydney 2000	Sydney	Stadium Australia
		Sydney Football Stadium
	Brisbane	Brisbane Cricket Ground
	Adelaida	Hindmarsh Stadium
	Canberra	Bruce Stadium
	Melbourne	Melbourne Cricket Ground
Atenes 2004	Atenes	Estadi Olímpic d'Atenes
		Estadi Geórgios Karaiskakis
	Càndia	Estadi Pankritio
	Patras	Estadi Pampeloponnisiako
	Volos	Estadi Panthessaliko
	Tessalònica	Estadi Kaftanzoglio
Pequín 2008	Pequín	Estadi Nacional de Pequín
		Estadi dels Treballadors
	Tianjin	Estadi Olímpic de Tianjin
	Xangai	Estadi de Xanghai
	Qinhuangdao	Estadi Olímpic de Qinhuangdao
	Shenyang	Estadi Olímpic de Shenyang
Londres 2012	Londres	Wembley Stadium
	Glasgow	Hampden Park
	Cardiff	Millennium Stadium
	Manchester	Old Trafford
	Newcastle	St. James' Park
	Birmingham	Villa Park
Rio 2016	Rio de Janeiro	Estádio do Maracanã
		Estádio Olímpico João Havelange
	São Paulo	Arena Corinthians
	Brasília	Estádio Nacional Mané Garrincha
	Salvador de Bahia	Arena Fonte Nova
	Belo Horizonte	Estádio Minaeirão
	Manaus	Arena da Amazônia
Tòquio 2020
	Chōfu	Tokyo Stadium[a]
	Yokohama	International Stadium Yokohama[a]
	Kashima	Kashima Soccer Stadium
	Saitama	Saitama Stadium 2002
	Rifu	Miyagi Stadium
	Sapporo	Sapporo Dome

Medallistes

Categoria masculina

Edició	Or	Argent	Bronze
1900 París	Regne Unit	França	Bèlgica
1904 St. Louis	Canadà	Estats Units	Estats Units
1908 Londres	Regne Unit	Dinamarca	Països Baixos
1912 Estocolm	Regne Unit	Dinamarca	Països Baixos
1920 Anvers	Bèlgica	Espanya	Països Baixos
1924 París	Uruguai	Suïssa	Suècia
1928 Amsterdam	Uruguai	Argentina	Itàlia
1932 Los Angeles	No fou inclòs en el programa olímpic
1936 Berlín	Itàlia	Àustria	Noruega
1948 Londres	Suècia	Iugoslàvia	Dinamarca
1952 Hèlsinki	Hongria	Iugoslàvia	Suècia
1956 Melbourne	URSS	Iugoslàvia	Bulgària
1960 Roma	Iugoslàvia	Dinamarca	Hongria
1964 Tòquio	Hongria	Txecoslovàquia	Alemanya
1968 Ciutat de Mèxic	Hongria	Bulgària	Japó
1972 Múnic	Polònia	Hongria	RDA
			URSS
1976 Mont-real	RDA	Polònia	URSS
1980 Moscou	Txecoslovàquia	RDA	URSS
1984 Los Angeles	França	Brasil	Iugoslàvia
1988 Seül	URSS	Brasil	RFA
1992 Barcelona	Espanya	Polònia	Ghana
1996 Atlanta	Nigèria	Argentina	Brasil
2000 Sydney	Camerun	Espanya	Xile
2004 Atenes	Argentina	Paraguai	Itàlia
2008 Pequín	Argentina	Nigèria	Brasil
2012 Londres	Mèxic	Brasil	Corea del Sud
2016 Rio	Brasil	Alemanya	Nigèria
2020 Tòquio	Brasil	Espanya	Mèxic

Categoria femenina

Edició	Or	Argent	Bronze
1996 Atlanta	Estats Units	Xina	Noruega
2000 Sydney	Noruega	Estats Units	Alemanya
2004 Atenes	Estats Units	Brasil	Alemanya
2008 Pequín	Estats Units	Brasil	Alemanya
2012 Londres	Estats Units	Japó	Canadà
2016 Rio	Alemanya	Suècia	Canadà
2020 Tòquio	Canadà	Suècia	Estats Units

Medaller

en cursiva: CONs desapareguts.

Actualització: Jocs Olímpics Tòquio 2020.

Posició	País	Or	Plata	Bronze	Total
1	Estats Units	4	2	1	7
2	Hongria	3	1	1	5
3	Regne Unit	3	0	0	3
4	Brasil	2	5	2	9
5	Argentina	2	2	0	4
6	Unió Soviètica	2	0	3	5
7	Canadà	2	0	2	4
8	Uruguai	2	0	0	2
9	Iugoslàvia	1	3	1	5
10	Espanya	1	3	0	4
11	Suècia	1	2	2	5
12	Polònia	1	2	0	3
13	Alemanya	1	1	4	6
14	Nigèria	1	1	1	3
	RDA	1	1	1	3
16	França	1	1	0	2
	Txecoslovàquia	1	1	0	2
18	Itàlia	1	0	2	3
	Noruega	1	0	2	3
20	Bèlgica	1	0	1	2
	Mèxic	1	0	1	2
22	Camerun	1	0	0	1
23	Dinamarca	0	3	1	4
24	Bulgària	0	1	1	2
	Japó	0	1	1	2
26	Àustria	0	1	0	1
	R.P. de la Xina	0	1	0	1
	Paraguai	0	1	0	1
	Suïssa	0	1	0	1
30	Països Baixos	0	0	3	3
31	Ghana	0	0	1	1
	Corea del Sud	0	0	1	1
	RFA	0	0	1	1
	Xile	0	0	1	1
Total		34	34	35	103

Medallistes més guardonats

Categoria masculina

Nom	CON				Total
Dezső Novák	Hongria	2	0	1	3
Arthur Berry	Regne Unit	2	0	0	2
Vivian Woodward	Regne Unit	2	0	0	2
José Leandro Andrade	Uruguai	2	0	0	2
Pedro Arispe	Uruguai	2	0	0	2
Pedro Cea	Uruguai	2	0	0	2
José Nasazzi	Uruguai	2	0	0	2
Pedro Petrone	Uruguai	2	0	0	2
Héctor Scarone	Uruguai	2	0	0	2
Santos Urdinarán	Uruguai	2	0	0	2
Javier Mascherano	Argentina	2	0	0	2

Categoria femenina

Nom	CON				Total
Christie Rampone	Estats Units	3	1	0	4
Shannon Boxx	Estats Units	3	0	0	3
Heather Mitts	Estats Units	3	0	0	3
Heather O'Reilly	Estats Units	3	0	0	3
Hope Solo	Estats Units	3	0	0	3

Notes

1. L'Estadi de Tòquio i l'Estadi Internacional de Yokohama normalment es diuen Estadi Ajinomoto i Estadi Nissan respectivament, però a causa de les normes del COI que prohibeixen el patrocini corporatiu per a les seus de les competicions, l'estadi va canviar el nom durant la durada dels Jocss.