Gírgola de castanyer
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La gírgola de castanyer[1][2][3] o crespell de castanyer[4] (Grifola frondosa, del grec grîphos, xarxa de pescar i del llatí frondosa, frondosa) és una espècie de fong de l'ordre dels poliporals (Polyporales).[5] És un crespell de soca que sovint agrupa un nombre elevat de barrets i pot atendre mides espectaculars, fins a 50 cm de diàmetre i els 10 kg de pes.
.svg){kind=link}
Remove ads
Descripció
[6]Bolet gran, carnós, de color bru grisenc a bru vermellós, constituït per nombrosos barrets imbricats en forma de ventall que neixen d'un peu comú.[7]Superfície dels barrets finament vellutada i amb ratlles radials. El revers és de blanc a crema, amb porus angulars i flocosos, de 2-4 mm de diàmetre.[4] Carn ferma, fibrosa, blanca, dolça al tast.[2][6]
Hàbitat
Creix en l'estatge montà i submontà,[4] a la base d'un ampli ventall d'arbres planifolis de la família de les Fagàcies, especialment roures vells, castanyer i faig. També sobre arbres fruiters, com presseguer, albercoquer o pruneres. Produeix un podriment blanc sobre el duramen sobre el que dibuixa ratlles taronges de 1-2 mm d'ample. Normalment es troba a finals d'estiu fins a inicis de tardor.
Remove ads
Identificació
Es pot confondre amb el crespell de faig,[4] gírgola gegant,[2] gírgola de faig[3] o gamarús[2][3](Meripilus giganteus), que sol ser de mida més gran, de carn i porus que ennegreixen al frec. El crespell d'ombrel·la[4] o gírgola d'ombrel·la[2] (Polyporus umbellatus) té els barrets en forma de petites ombrel·les sobre cames centrals. El crespell groc[4] o gírgola de garrofer[2] (Laetiporus sulphureus) és de color groc a groc ataronjat.
Usos
Bolet comestible, apreciat quan és jove. Té un bon sabor i aroma. De propietats medicinals[8] i efectes farmacològics,[9] consumit durant segles a la Xina i el Japó com antitumoral, on s'anomena maitake.[6] És ric en proteases[10] que s'han utilitzat per estovar la carn i reduïr el gluten del pa.
Cultiu
Bolet cultivat artificialment mitjançant cultiu en bosses, en ampolles i a l'exterior[11]
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads