Gerard Sasso

Gerard Sasso (ca.1040 - 3 de setembre de 1120), fou un noble italià que marxà a les Croades i hi esdevingué fundador de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem o de l'Hospital i primer gran mestre de l'orde, i també fundador de l'Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem.^[1] És venerat com a beat per l'Església catòlica.^[2]

Per a altres significats, vegeu «Gerard».

Gerard, o
Gerard de Tunc

Gravat, s. XVIII
Biografia
Naixement	Gerardo Sasso? Gerardo di Tunc?
Es coneix per	Fundador de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem i de l'Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem
Activitat
Orde religiós	Orde de Sant Joan de Jerusalem
fundador
Celebració	Església Catòlica Romana
Festivitat	3 de setembre
Iconografia	Hàbit de l'Orde de Malta, amb un pà a les mans

També és conegut amb els cognoms erronis Tum, Tunc, Tenque o Thom. La confusió sobre el cognom prové de Pierre-Joseph de Haitze,^[3] un biògraf del segle xviii que en un text llatí va confondre l'adverbi tunc (‘aleshores’)^[4] amb un cognom.^[5] Gian Francesco Galeani Napione va italianitzar aquest nom erroni en Gherardo da Tonco, que hauria tingut possessioni a Tonco.^[6] Tot i que manquen proves definitives, l'hipotesi d'un origen a Amalfi^[5] sembla la més probable segons els historiadors moderns.^[7] L'hipotesi deMartigues, a la Provença^[8] és menys probable.^[5] Altres fonts diuen que va néixer al Château d'Avesnes, al comtat d'Hainaut.^{[cal citació]} Almenys tres pobles reclamen el bressol de l'il·lustre beat.^[9]

Vida

De família noble, Gerard es va dirigir a Jerusalem, on hi havia un hospital de pelegrins al monestir benedictí de Santa Maria Llatina de Jerusalem. Mentre Jerusalem depenia del soldà d'Egipte, l'activitat dels cristians no tenia obstacles, però a partir de 1071, quan va passar a mans dels seljúcides, les esglésies i hospitals van ser tancats. La persecució va ser la causa immediata de la Primera Croada i, en 1099, Jofré de Bouillon va conquerir Jerusalem.

La llegenda diu que Gerard subministrava aliments i informació als cristians durant el setge de la ciutat: els portava pans, que quan els turcs el descobrien, es transformaven miraculosament en pedres.^[10]

Quan Jerusalem va quedar en mans cristianes, Gerard va organitzar un nou hospital per als pelegrins, en va dedicar l'església a sant Joan Baptista. L'hospital havia d'acollir i donar assistència pastoral als pelegrins, malalts i indigents. Simultàniament, per a protegir-los als camins encara insegurs, va reclutar soldats croats.

D'aquí va sorgir el nou orde religiós militar que, sota la protecció de Sant Joan, va rebre el reconeixement papal de Pasqual II el 1113, a través de la butlla Pie Postulatio Voluntatis.^[11] Aquesta butlla fou renovada i ampliada per Calixt II poc abans de la mort de Gerard el 1120 va confirmar la regla de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que amb el temps esdevindria el Sobirà Militar Orde de Malta.^[12] L'orde va tenir la protecció de la Santa Seu i l'ajut dels reis de Jerusalem, Portugal, Castella i Lleó.

Gerard morí a Jerusalem el 3 de setembre de 1120.

Vegeu també

• Orde de Sant Joan de Jerusalem
• Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem